Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…
romàs
Botànica
Gènere d’herbes d’anuals a perennes, de la família de les poligonàcies, amb fulles alternes i ocreades, amb flors hermafrodites o unisexuals, anemòfiles, disposades en inflorescències simples o ramificades, i amb fruits en núcula, proveïts de tres valves d’origen periantal.
stock-car
Automobilisme
Nom donat a cadascun dels automòbils de sèrie proveïts de diversos dispositius de seguretat que hom utilitza en competicions esportives de velocitat en pista, en les quals són permeses tota mena d’estratagemes (fins i tot col·lisions) entre vehicles, que solen ésser espectaculars.
sàlvia romana
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades, robusta, de fins a 100 cm d’alçària, pilosa, aromàtica, de fulles amplament ovades o cordades, i de flors de color lila o blau pàl·lid, arranjades en verticil·lastres proveïts de bràctees liles.
Es fa en marges de camps, ribassos, vores de camins, etc, a l’Europa meridional Té virtuts remeieres anàlogues a les de la sàlvia
aranya
Aranya de cap negre (a sota)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids, de cos allargat i comprimit, que presenten, a la primera aleta dorsal, de 4 a 7 radis espinosos proveïts de glàndules verinoses; també tenen alguns fiblons verinosos en els opercles.
Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una sèrie de…
xanca
Cadascun dels dos pals proveïts a una certa altura d’un banyó o d’una anella on poder posar els peus, que es poden lligar a les cames o prolongar-se fins a poder-los agafar, i serveixen per a caminar per llocs pantanosos, etc.
xanca
Folklore
Cadascun dels dos pals proveïts a una certa altura d’un banyó on poder posar els peus, que es lliguen a les cames i que sovint hom cobreix amb uns pantalons molt llargs, i que hom porta en una cercavila, en una festa, etc.
fasiànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’odre dels fasianiformes de dimensions mitjanes o grans i d’aspecte robust, tarsos alts i nus, normalment proveïts d’esperons en els mascles, i cap petit i bec curt, fort i amb els orificis nasals no coberts de plomes.
El dimorfisme sexual hi és bastant acusat els mascles són més grossos que les femelles i tenen un plomatge més vistós Polígams o monògams, granívors o omnívors, nien al sòl i les cries són nidícoles Són repartits per tots els països temperats i tropicals, excepte a la Polinèsia, i és a l’Àsia on n'hi ha en major nombre Inclou, entre altres ocells, les perdius, els faisans, les guatlles , els galls i els paons
santanell
Oficis manuals
Disseny i arts gràfiques
Nom que reben diversos instruments emprats per a traçar angles de diferents obertures, que consisteixen essencialment en dos regles articulats per un de llurs extrems o amb una peça corredissa que hom pot desplaçar al llarg de la ranura de què van proveïts ambdós regles.
Segons els oficis, hom els anomena també fals escaire , capserrat o salta-regle
piciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de 8 a 60 cm, que tenen les potes zigodàctiles i els dits proveïts d’ungles fortes, nien en forats fets a terra o als arbres, els pollets neixen cecs i nus, són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.
Habiten als boscs de les regions tropicals i temperades, excepte a Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia Comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i gabúlids Famílies i representants més importants de l'ordre dels piciformes família dels pícids Cempiphilus imperialis Dendrocopos leucotos picot garser dorsiblanc Dendrocopos medius picot garser mitjà Dendrocopos minor picot garser petit Dryocopus martius picot negre Jynx torquilla colltort , llenguerut, formiguer, torcecoll Picus viridis picot verd, picacarrasques família dels ramfàstids Andigena…