Resultats de la cerca
Es mostren 1487 resultats
L’alcohol com a droga
Quan es consumeixen quantitats exagerades de begudes alcohòliques durant períodes de temps prolongats, la intoxicació crònica —amb els seus nombrosos efectes— s’acompanya de certs fenòmens que permeten catalogar l’alcohol etílic com a droga En primer lloc, atès que es manté un cert grau de presència d’alcohol en la sang de manera més o menys permanent, l’organisme s’habitua a la seva acció, que en definitiva en modifica el funcionalisme d’aquesta manera, per tal que es produeixin els mateixos efectes desitjats —com ara la sensació de benestar ja esmentada—, cal que s’atenyi cada…
Química 2011
Química
L’any 2011 serà recordat per la majoria de químics com el de la celebració de l’Any Internacional de la Química, promogut per les Nacions Unides amb la intenció de mostrar a la societat la importància de la química per al desenvolupament de la humanitat A banda dels esdeveniments organitzats aquest any per diferents institucions, universitats i centres de recerca per donar a conèixer les principals línies de treball que s’estan desenvolupant actualment en química, cal destacar els avenços realitzats en dos camps molt diferents la paleobioquímica i la síntesi de materials híbrids En el primer…
nefrotoxicitat
Medicina
Activitat d’algunes substàncies que, en quantitats petites i en funció de la seva composició química, poden provocar lesions o malalties renals.
Alguns antibiòtics, especialment les sulfamides i la gentamicina, poden ocasionar alteracions de la nefrona en tractaments relativament curts L’ús crònic d’alguns analgèsics pot produir canvis inflamatoris en els ronyons En cas d’insuficiència renal, augmenta el risc de nefrotoxicitat de la majoria de medicaments i cal ajustar-ne la dosi
marcador tumoral
Medicina
Substància biològica que en condicions normals està present en mínimes quantitats i que augmenta específicament quan es desenvolupa una determinada malaltia cancerosa.
La mesura seriada de la concentració sanguínia d’un marcador tumoral és útil per al seguiment de la malaltia, ja que disminueix si hi ha una bona resposta al tractament i augmenta en cas de recidiva de la malaltia o aparició de metàstasi El problema és que no es coneixen marcadors de moltes de les neoplàsies malignes i habitualment es detecta l’augment de concentració quan hi ha una quantitat de massa tumoral important per tant, no són eficaços en el diagnòstic precoç El marcador tumoral ideal seria aquell que només es detectaria en una determinada neoplàsia maligna i sempre a l’inici de la…
base liquidable
Economia
Dret fiscal
Xifra que resulta de deduir de la base imposable
les despeses necessàries per a obtenir la renda i altres quantitats autoritzades legalment.
Si hom aplica a la base liquidable el tipus impositiu en resulta la quota de l’impost
lactobacil·losi
Patologia humana
Presència excessiva de lactobacils en l’intestí humà; en els infants produeix diarrees àcides quan hom els subministra grans quantitats de glúcids.
alumel
Tecnologia
Marca registrada d’un aliatge constituït pel 94%, aproximadament, de níquel i de petites quantitats ben controlades de silici, alumini i manganès.
És molt resistent a la corrosió en medi oxidant, àdhuc per damunt de 1 000°C És emprat principalment com a element negatiu de termoparells
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes…
interferó
Bioquímica
Glicoproteïna d’origen cel·lular, capaç d’inhibir la multiplicació de qualsevol virus en les cèl·lules de l’espècie de la qual prové (especificitat d’espècie).
Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…
aspersió
Agronomia
Sistema de regatge que consisteix a distribuir l’aigua en forma de pluja mitjançant els aparells anomenats aspersor
.
Els aspersors, que reben l’aigua a través de tubs fixos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser collocats als punts on calgui en cada moment determinat El regatge per aspersió, que nasqué a Itàlia cap als anys trenta com a mètode per a incorporar adobs al sòl, comporta un seguit d’avantatges suposa un notable estalvi d’aigua, pel fet que hom pot dosificar exactament les quantitats de líquid que necessita cada parcella regada, i pel fet que hom evita pèrdues d’aigua per transport facilita la mecanització del conreu en suprimir els obstacles que per a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina