Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
Santa Pau de Vila-seina (Gurb)
Situació L’església de Sant Pau de Vila-seina es troba en un petit puig sobre el riu Sorreigs i la masia de Sant Pau, a uns 200 m a mà dreta de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, enfront del mas Felius La capella moderna del mas Felius, ampliat en forma de castell medieval, és dedicada a Sant Pau i en record de l’antiga de Vila-seina Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000 full 37-13 332 x 37,7 —y 48,4 31 TDG 377484 APF Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat Vila-seina Des d’un…
Sant Climent de Torogó

Església de Sant Climent de Torogó
© CIC-Moià
Priorat
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó
servei universal
Conjunt bàsic de serveis de telecomunicacions, independentment de la localització geogràfica de l’usuari.
La declaració d’un servei de comunicacions com universal n’assegura la cobertura legal i les possibles subvencions per part de les institucions públiques Inicialment incloïa només serveis de telefonia fixa, però diverses iniciatives legislatives estatals i europeus han inclòs l’accés a internet, tot i que a velocitats relativament baixes com ara 1 Mbit/s Té implicacions legals, socials i econòmiques, ja que fer arribar una línia a un abonat en una zona rural suposa una inversió molt superior al cas d’un abonat situat a una ciutat molt poblada
Favàritx

Façana principal de l’ermita de Fàtima (Maó)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Sector de tramuntana del terme de Maó (Menorca), al nord del camí d’en Kane.
És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó i una escola A la costa hi ha el cap de Favàritx o de Capifort, que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem NE de l’illa S’inicià la construcció del far el 1917, però no fou inaugurat fins el 22 de setembre de 1922 Té 33 m d'alçada Far de Favàritx Maó © Antònia Sànchez - blogenmenorca
Elias Lönnrot
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Metge rural, féu reculls de poesia oral el cicle del Kalevala 1835 i Kanteletar 1840, collecció de poesies populars Publicà el primer periòdic en finès, “Mehiläinen” ‘L’abella’ Fou professor de llengua i literatura finlandeses a Hèlsinki, i publicà un diccionari finlandès-suec 1866-80 Escriví Suomen Kansan sananlask ‘Proverbis del poble finès’, 1842, Suomen kansan arvoituksia 'Endevinalles del poble finès’, 1884, Suomen kansan muinaisia loitsurunoja ‘Antics cants màgics del poble finès’, 1880 Amb la seva tasca contribuí a desvetllar la consciència nacional del seu poble i a…
Josep Maria Barnadas i Mestres
Escultura
Escultor i cooperativista.
Com a escultor es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà prop de Carles Flotats entre les seves obres destaquen dos misteris del rosari monumental de Montserrat i el monument a Crist Rei de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Propietari rural, intervingué en el moviment cooperativista fundà el celler Alella Vinícola, fou membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyaters de Catalunya i tingué una part destacada en els congressos de la Federació Agrícola Catalanobalear, de Manacor 1907, de Tarragona 1909 i d’Igualada 1913
Sant Ponç (Sant Boi de Lluçanès)
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà aviat, quedant dins el terme de Sant Boi de Lluçanès, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi Les primeres notícies de l’existència de la capella es troben a partir de l’any 1077 El 1358 es confirma la seva vinculació a la parròquia de Sant Boi, però després aviat desapareix de la documentació De la capella no queda cap rastre, si bé al seu emplaçament hi ha ara el mas Santponç, que conserva encara el nom antic
Sant Quintí del Mas Mujalt (Cardona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, prop del Mas Mujalt No passà de ser una capella rural L’església apareix citada el 1223 com a Sant Quintí del Mas Mujalt El 1767 fou derruïda pel propietari del Mas Mujalt i en fou aixecada una altra de nova propera al mas, amb la mateixa advocació, però quan fou reconstruïda el 1940, després d’haver estat cremada el 1936, hom canvià l’advocació per la de la Mare de Déu de la Mercè, que és l’actual
Santa Margarida de l’Alou, abans Sant Joan (Balsareny)
Art romànic
Aquesta església era dins de l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc anomenat l’Alou No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 1041 com a Sant Joan que diuen Alou de manera semblant es torna a citar el 1291, com a Sant Joan de l’Alou No sabem exactament quan es produí el canvi de titular, però el 1685 ja era Santa Margarida Actualment es troba sense culte i en estat d’abandó, puix que és utilitzada com a paller
Sant Valentí de cal Tinet de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar de capella rural Aquesta capella podria correspondre a una deixa feta vers l’any 1285 a Sant Esteve i Sant Valentí d’ Ayrelar , ja que el nom que li donem de “cal Tinet” és nou a més, el testador és de Grevalosa i fa deixes a la majoria de les capelles de Castellar, per això creiem que és aquest Sant Valentí el qui rep la deixa, i, per tant, aquesta capella devia existir vers l’any 1285
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina