Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…
iva borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 40 cm, de fulles piloses, dividides en segments linears, i de flors blanquinoses o rosades.
Creix en pedregars i sequerals
truncació
Lingüística i sociolingüística
Reducció asistemàtica d’un mot a un segment que funciona autònomament o bé en combinació amb altres segments o mots per a crear una nova unitat lèxica.
segmentació
Electrònica i informàtica
Divisió d’un programa en diferents parts, anomenades segments, de manera que hom el pugui executar sense mantenir-lo sencer dins la memòria interna durant l’excució.
dent
Heràldica
En un perfil d’una peça o en una partició, element format per dos segments rectilinis consecutius que formen angle, com imitant les dents d’una serra.
Quan els angles són obtusos hom l’anomena centellat, si són rectes, viperat, i si són aguts, dentat
tanaidacis
Apseudes spinous mascle
© fototeca.cat
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis, de dimensions entre 1-20 mm de llargada, cuirassa reduïda als 2 primers segments, sobre els quals és soldada.
Els dos primers parells d’apèndixs són maxillípedes, el primer dels quals és amagat sota la cuirassa, i el segon, més robust, té pinces a l’extrem els ulls, quan n'hi ha, són situats sobre peduncles immòbils Els altres apèndixs toràcics són iguals entre ells En les femelles poden faltar els pleopodis Els uropodis, fins, no formen un tèlson La respiració, a més d’efectuar-la secundàriament per les brànquies, té lloc principalment a través de les parets de la cuirassa Són unisexuals, marins, i viuen en galeries excavades als fons fangosos Inclou una única família, la dels tanàidids, els…
trofoedema
Patologia humana
Varietat d’edema crònic, blanc, dur, indolent, repartit en segments, situat generalment en un o en ambdós membres inferiors i que pot ésser hereditari, familiar o congènit.
opistosoma
Zoologia
Part posterior del cos dels artròpodes quelicerats constituïda per un nombre variable de segments àpodes i que ventralment presenta els orificis respiratoris, els sexuals i l’anus.
Les apiàcies o umbel·líferes
Apiàcies o umbellíferes, II 1 Sanicula europaea a aspecte general, en el qual s’aprecien les fulles palmatisectes i les petites umbèllules x 0,5 b fruit, de superfície coberta d’espinetes ganxudes x 3 2 Pastanaga borda Daucus carota a aspecte general, que mostra la rel un xic engruixida, les fulles i les bràctees molt dividides i les umbelles grosses i planes x 0,5 b flor, típicament actinomorfa i d’ovari ínfer x 4 3 Chaerophyllum aureum, una de les cominasses a branca florida i fruitada x 0,5 b umbèllula x 2 4 Bupleurum baldense a aspecte general d’aquesta petita planta anual x 0,5 b…
Els eucàrides eufausiacis: el «krill»
Els eufausiacis són un grup de crustacis planctònics, exclusivament marins, que viuen a les aigües oceàniques i nerítiques de tot el món Neden en grans moles i són importants per a la dieta de molts peixos i, més característicament, dels cetacis Són petits, de menys de 70 mm de llargada, transparents i moltes vegades luminescents gràcies als fotòfors que porten a diferents parts del cos Morfològicament, són semblants als crustacis decàpodes del tipus gamba Bàsicament, es caracteritzen pel fet de tenir les brànquies situades als coxopodis, per la manca d’apèndixs transformats en maxillípedes i…