Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…
Traumatismes obstètrics del nounat
Definició i causes Són anomenades traumatismes obstètrics les lesions del nounat esdevingudes durant el procés del part Aquestes lesions es produeixen a conseqüència de les forces mecàniques que actuen sobre el fetus durant el part, degudes al mateix procés fisiològic o a les maniobres que s’efectuen per a extreure el fetus Es presenten especialment quan el part és difícil, i sobretot si s’han d’emprar instruments en l’extracció del fetus Per aquesta raó, els traumatismes són freqüents quan el fetus és relativament gros en relació amb les dimensions de la pelvis de la mare, i quan es troba…
Damasc

Interior de la mesquita de Zeinab, Damasc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de Síria, que constitueix un muḥāfaẓa independent i a la vegada fa les funcions de capital del muḥāfaẓa homònim.
És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…
orgue mecànic

Orgue mecànic de maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, molt usual als segles XVIII i XIX, que consisteix en un orgue que reprodueix la música enregistrada prèviament (programada) en un suport, normalment un corró de fusta amb pues i grapes.
El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…
cartel·la
Tecnologia
En una estructura metàl·lica, tros de xapa sobre la qual hom fixa —solda, rebla o colla amb cargols— les barres que coincideixen en un nus.
Berenguer de Castellbisbal
Història
Ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, el 1322 obtingué del soldà Malik-al-Nāṣir que fos encomanada als dominicans la custòdia del Sant Sepulcre.
El 1324 assistí a l’assemblea reunida a Lleida per Jaume II per estudiar els seus drets a la successió del rei Sanç de Mallorca
conferència d’Algesires
Conferència convocada pel soldà del Marroc a instàncies de França i d’Alemanya, la qual havia denunciat les intencions monopolistes franceses envers l’economia marroquina.
Tingué lloc a Algesires des del 16 de gener fins al 7 d’abril de 1906, amb l’assistència de representants d’Alemanya, França, Àustria, Hongria, Bèlgica, Espanya, els EUA, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Suècia i el Marroc Espanya, associada secretament als francesos en llur “penetració pacífica” dins el Marroc, féu costat a la Gran Bretanya i a França, interessades a confirmar llur privilegiada situació, i aconseguí el reconeixement dels seus dominis al Rif, el control dels ports de Larraix i Tetuan Tànger compartit amb França i la participació a la banca estatal marroquina, dominada per…
Transsilvània
Geografia històrica
Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.
Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de…
Dusai

Armes dels Dusai
Llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai
o d’Esall
.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del s XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del s XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai , establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat comercial…
Ferran I de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina