Definició i causes
Són anomenades traumatismes obstètrics les lesions del nounat esdevingudes durant el procés del part.
Aquestes lesions es produeixen a conseqüència de les forces mecàniques que actuen sobre el fetus durant el part, degudes al mateix procés fisiològic o a les maniobres que s’efectuen per a extreure el fetus. Es presenten especialment quan el part és difícil, i sobretot si s’han d’emprar instruments en l’extracció del fetus. Per aquesta raó, els traumatismes són freqüents quan el fetus és relativament gros en relació amb les dimensions de la pelvis de la mare, i quan es troba col·locat en una situació anòmala. En general, són més freqüents quan la dona és primípara, ja que el part és més prolongat i les estructures pèlviques menys elàstiques. A més, experimenten traumatismes més greus els infants menys madurs, les estructures dels quals encara no s’han desenvolupat completament i es lesionen amb més facilitat.
Tipus, diagnosi i tractament
És habitual que el nounat tingui alguns traumatismes lleus, com el caput succedaneum, erosions o hemorràgies en les conjuntives oculars. Com es descriu en l’article sobre el naixement del nen, aquestes lesions se solucionen espontàniament i sense seqüeles en pocs dies. D’altres lesions relativament freqüents, com el cefalohematoma, no són greus en si mateixes, però de vegades poden constituir el signe d’una malaltia més greu, com una fractura de crani; així i tot, en la majoria dels casos, la fractura no afecta el cervell, i l’os se solda per si mateix sense seqüeles.
Amb una freqüència molt inferior es poden presentar diversos traumatismes obstètrics més greus que requereixen un tractament per al seu guariment o per a evitar que causin complicacions. En el quadre següent es resumeixen els traumatismes més habituals, les característiques dels quals es descriuen en els capítols corresponents a cada aparell orgànic.
En qualsevol cas, per a comprovar si el nounat presenta algun traumatisme obstètric i avaluar-ne la gravetat, cal realitzar un examen mèdic minuciós després del naixement. Quan cal s’efectuen les exploracions complementàries necessàries, com ara radiografies o TAC, per a comprovar si s’ha produït una afecció dels òrgans interns.
Prevenció
Els traumatismes obstètrics es poden prevenir amb un adequat control mèdic de l’embaràs i el part. S’ha comprovat que la incidència d’aquests trastorns s’ha reduït molt en els darrers anys a mesura que s’han anat introduint les tècniques que permeten de conèixer la posició i l’estat del fetus, com l’ecografia i el monitoratge fetal. Gràcies a la informació subministrada per aquestes tècniques, es pot preveure la probabilitat que el part sigui dificultós, i aleshores es recorre a procediments que siguin menys perillosos per al fetus, com pot ésser la cesària.
localització | tipus | |
---|---|---|
teixits superficials | erosions cutànies | |
hemorràgies subconjuntivals oculars | ||
caput succedaneum | ||
cefalohematoma | ||
musculatura | lesions del múscul esternoclidomastoidal | |
ossos i articulacions | fractura de crani, de clavícula, d’húmer, de fèmur; luxacions | |
sistema nerviós perifèric | paràlisi facial, del plexe braquial i diafragmàtic | |
sistema nerviós central | traumatismes cranioencefàlics | hemorràgia epidural |
hemorràgia subdural | ||
hemorràgia intracerebral | ||
traumatismes medul·lars | ||
vísceres | esqueixament hepàtic | |
esqueixament esplènic | ||
hemorràgia suprarenal |