Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Uruk
Ciutat
Antiga ciutat estat sumèria, situada a uns 262 km de Bagdad, al SE (la bíblica Erek i actual Warkà).
És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114 aC posà fi a…
activació
Química
Mètode d’anàlisi basat en la mesura de la radioactivitat induïda en un element químic com a conseqüència d’haver pres part en una reacció nuclear.
La mostra a analitzar és sotmesa a bombardeig amb neutrons en un reactor nuclear o en algun altre tipus de dispositiu productor d’aquestes partícules els neutrons tèrmics d’energia 0,025 eV són els més utilitzats L’anàlisi per activació pot ésser realitzada també amb deuterons, amb protons o amb altres partícules Per captació de neutrons, els diferents elements es converteixen en isòtops de massa augmentada en una unitat Si els nuclis d’aquests isòtops són inestables, es desintegren espontàniament amb aparició d’activitat, la mesura de la qual, amb els detectors que corresponguin al tipus de…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
literatura búlgara
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble búlgar.
L’inici de la literatura eslava, especialment la búlgara, es troba en la creació de l’alfabet eslau, obra del germans Ciril i Metodi, l’any 855 La literatura búlgara, lligada als canvis històrics —principalment les ocupacions bizantina 1014-1185 i turca 1396-1878— i sotmesa a una forta hellenització, travessà llargs períodes de silenci i, tret d’algunes manifestacions folklòriques d’un valor literari relatiu, no adquirí formes pròpies fins ben entrat el s XIX, amb el desvetllament de les consciències nacionals Això no obstant, durant els primers imperis búlgars, sobretot amb…
llei de Normalització Lingüística a Catalunya
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983, sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.
La voluntat d’aconseguir-hi un consens general explica la seva llarga gestació 1980-83 a partir d’un esborrany promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el 1980, una ponència nomenada per la Comissió de Política Cultural del Parlament elaborà una proposició de llei conjunta juny de 1982, sotmesa a dictamen del Consell Consultiu desembre de 1982, abans de ser aprovada pel ple l’abril següent Concebuda com a llei de desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de fer referència als drets dels ciutadans títol preliminar se…
La Maquinista Terrestre i Marítima

Cartell de La Maquinista Terrestre i Marítima
© Fototeca.cat
Societat anònima constituïda a Barcelona el 14 de setembre de 1855 i aprovada l’any següent pel govern d’Isabel II.
La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i…
Son Bou
La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que…
magnetoòptica
Física
Part de la física que tracta de l’emissió, la propagació i l’absorció de la llum sotmesa a l’acció de camps magnètics, i de les aplicacions corresponents.
Entre els fenòmens que han estat observats i que constitueixen els fonaments de la magnetoòptica, cal esmentar l’efecte Faraday, l’efecte Zeeman, l’efecte Voigt i l’efecte magnetoòptic de Kerr
compressió
Tecnologia
Esforç a què és sotmesa una peça per l’acció de dues forces aplicades en la mateixa direcció però en sentit oposat i tendint a ajuntar-ne les partícules.
Generalment els materials que segueixen la llei de Hooke per a certs esforços de tracció es comporten d’una manera anàloga en la compressió La ruptura de molts materials sotmesos a la compressió, especialment els que tenen les dimensions longitudinals força més grans que les transversals, es produeix per vinclament per a un esforç inferior al corresponent de resistència a la compressió Són exemples de peces sotmeses a compressió les columnes i els pilars, els coixinets, fonaments de màquines, etc
tapioca
Alimentació
Fècula obtinguda de l’arrel de la mandioca, sotmesa a un procés de fermentació (per tal d’hidrolitzar el glucòsid cianhídric), rentatge i assecatge (que elimina el cianhídric alliberat).
És la font energètica més important en l’alimentació de moltes poblacions africanes i sud-americanes Als països desenvolupats, hom la utilitza com a ingredient de productes alimentaris complexos sopes, galetes, preparats infantils, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina