Resultats de la cerca

A partir del segle XIII aquest terme d’origen grec caigué en desús, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana podia funcionar com a sinònim de discant, probable traducció llatina del terme grec, o de contrapunctus , és a dir, de polifonia en general De fet, Jehan des Murs ~1320 encara anomenà diafonia basilica en grec basis , ’base', ’fonament' l' organum duplum , que es caracteritzà pel seu tenor amb valors llargament mantinguts

Vida Al principi del segle XV era capellà de la collegiata de Sant Joan Evangelista, a Lieja, on el 1408 succeí a J Ciconia en les funcions de succentor , que exercí igualment a l’església de Sant Pau de la mateixa ciutat des del 1411 El 1436 és documentat a Vicenza com a instructor de joves clergues El mateix any fou nomenat canonge de Notre-Dame en Huy Totes les seves obres conegudes, el nombre de les quals no supera la cinquantena, apareixen copiades al manuscrit de Bolonya Liceo Musicale Q 15, i estan clarament influïdes per l’obra de G Dufay Es tracta d’una missa completa, una dotzena…

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

Procedent d’una família noble, fou deixeble de G Caccini Durant la dècada del 1590 estigué al servei del gran duc Ferran I de Toscana i, també, del compositor C Gesualdo, príncep de Venosa i comte de Conza Adquirí un gran prestigi com a cantant i intèrpret de chitarrone Al final de la seva vida treballà per al duc de Màntua i per a la família Gonzaga A Florència cantà en les primeres representacions d' Euridice , de J Peri i G Caccini, i d' Il rapimento di Cefalo , de Caccini És molt probable que el 1607, a Màntua, interpretés per primera vegada L’Orfeo , de C Monteverdi El 1612 viatjà a…

El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena a la…

Es crià a Houston, des d’on treballà amb bandes itinerants fins el 1942, any en què actuà a l’orquestra de Lionel Hampton i enregistrà Flying Home Posteriorment treballà amb Cab Calloway, i fou seleccionat com a solista per a les gires de Jazz at the Philharmonic, activitat que combinà amb el lideratge de grups propis durant els anys cinquanta A les dècades següents fou una figura molt popular als festivals de tot el món, especialment a Europa, amb grups propis, com a solista amb Lionel Hampton o formant part dels Texas Tenors Al final dels anys vuitanta formà una big band , que mantení amb…

Poc després del seu naixement la família retornà a Torredembarra, d’on era natural i on Francesc estudià solfeig, harmonia i violí amb I Hernández Recasens A nou anys ja tocava el violí El 1829 obtingué el títol de batxiller en filosofia, i el 1836, el de medicina i cirurgia a Barcelona, ciutat on el 1832 començà a estudiar cant amb Joan Goula i on conegué Caterina Mas, soprano, amb qui es casà Junts debutaren amb Norma al teatre Principal de Palma Posteriorment també cantà a València, al Teatre de la Santa Creu i al Liceu de Barcelona i, finalment, a Bilbao, on perdé la veu a causa d’una…

Estudià filologia i parallelament inicià els estudis musicals al Reial Conservatori de Brusselles, on es formà com a violinista A partir del 1948 amplià la seva formació a Graz Àustria, on dos anys després començà els estudis de cant De nou a Bèlgica, el 1952 participà en l’estrena europea de la Cantata d’I Stravinsky i dos anys més tard estrenà l’ Orestes de H Badings Des del 1956 fou convidat assíduament per l’Òpera de Munic, on interpretà sovint òperes del segle XX Cantà a Roma, Ginebra, Salzburg, París, Londres i Milà El 1950 fundà el conjunt Musica Polyphonica, amb el qual…

Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys Exposà des del 1901, i a Barcelona individualment des del 1950 Fou professor de dibuix artístic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1942-50 Entre les seves obres sobresurt el mural de l’altar major de l’església de Moià, encarregat pel tenor Francesc Viñas Fou director de l’Escuela de Artes y Oficios de Jaén, corresponent de l’Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Historicoartístics de Barcelona

Cronista de la vila de Martorell, d’on fou conservador del Museu Municipal Vicenç Ros 1945 i director del museu anomenat L’Enrajolada 1967 Publicà Resumen histórico de Martorell 1945, Anecdotologi de Francesc Pujols 1953, Retaule Històric de Molins de Rei 1953, El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la guerra de la Independencia 1961, Lluís de Requesens 1971, Història i llegenda del Pont del Diable 1972, Josep Palet, tenor de fama mundial 1979, etc Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1975