Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Gumersind Gomila
Literatura catalana
Poeta i activista cultural.
Vida i obra Exercí també de ceramista i de pintor Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana —tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans— i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Treballà fins a la seva mort als tallers de ceràmica i…
Senegal 2012
Estat
Macky Sall va esdevenir president del Senegal en la segona volta de les eleccions © Consell d'Europa Macky Sall, el candidat de l'oposició, va esdevenir president de la república en derrotar en la segona volta de les eleccions celebrades el 25 de març Abdoulaye Wade, que es presentava a la reelecció Sall va obtenir el 65,8% dels vots, quasi el doble que Wade, que en va aconseguir el 34,2% Al cap de tres mesos, en les legislatives de l'1 de juliol, la coalició Benno Bokk Yakaar, creada per donar suport a Sall, va obtenir la majoria absoluta, amb 119 escons dels 150 de l'Assemblea Nacional El…
historiografia humanística
Historiografia catalana
Historiografia escrita durant el període de l’humanisme renaixentista, que dominà Europa als segles XV i XVI.
La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es convertí en…
subjectivisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat.
Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement
dharmakāya
Budisme
Cos suprem de rectitud, justícia i veritat que el budisme mahāyāna assigna al Buda dintre l’esquema doctrinal dels ‘‘tres cossos del Senyor’’ (trikāya).
Malgrat representar l’essència de l’univers, té alhora un caràcter netament personal i se li adscriuen mèrits i poders innombrables En tant que dharmakāya , el Buda “realitza”, d’una banda, la seva identitat amb l’absolut dharmatā, śunyatā , i de l’altra, la seva unitat samatā amb tots els éssers
inspirar
Bíblia
Infondre Déu en l’ànim de l’hagiògraf una influència particular per tal que l’obra escrita sigui expressió de la veritat revelada (inspiració).
fe
Religió
Adhesió personal a Déu, a una religió —als seus dogmes o les seves veritats fonamentals—, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a do de Déu, la fe és…
lul·lisme
Filosofia
Sistema filosòfic de Ramon Llull.
Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…
afer Dreyfus
Militar
Afer iniciat a la tardor del 1894 quan l’estat major francès descobrí una carta anònima que prometia el traspàs d’informació militar secreta als alemanys.
Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor Émile Zola publicà a L’Aurore una carta oberta al president de la república J'accuse…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina