Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
sogdià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua de la família irànica oriental, el nivell més antic de la qual correspon a l’irànic mitjà.
Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins als XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda
Rocabruna
Poble
Poble (972 m alt.) del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars.
El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic una primera església és esmentada el 999, restaurada el 1929 És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna , en posició gairebé inexpugnable l’església era dedicada a sant Llorenç Des de la fi del s XI pertangué als Llers passà als Cervià i als Melany el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar
ditirambe
Literatura
En la literatura antiga, poema líric en honor de Dionís.
Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega
Jaume de Montjuïc
Història del dret
Jurista.
Professor a Bolonya i jutge a Barcelona És autor d’una de les glosses més antigues i populars dels Usatges , escrita al s XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis , que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1554 Antiquiores , i d’altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres
Mir de Tagamanent
Cristianisme
Canonge augustinià, fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda.
Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan el 1135 Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí als XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan
Constitució d’Atenes
Història
Un dels 158 tractats relatius a les institucions dels diversos estats grecs, redactat entre els anys 329-322 aC.
Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880
espineta
Música
Instrument cordòfon, de la família de les cítares de post, amb teclat i mecanisme per a pinçar les cordes.
S'assembla al clavecí, però té la caixa més petita i és de forma poligonal Té un sol registre de vuit peus i el teclat és de quatre octaves i mitja d’extensió Habitualment no tenia potes i hom el collocava damunt una taula Amb el nom d’espineta hom designava, als XVI, tota mena d’instruments de teclat i de cordes pinçades per becs de ploma de corb muntats sobre martinets, i a vegades era emprat com a sinònim de virginal
escot | escota
Etnologia
Individu d’un poble procedent del NW d’Irlanda.
Els escots saquejaren Britània als III A l’alta edat mitjana colonitzaren la part occidental d’Escòcia i s’establiren a Argyll, on formaren el regne de Dalriada Llur cristianització fou consolidada per Columbà, i reberen la influència de la cultura celta idioma gaèlic i organització civil en tribus i religiosa en abadies S'enfrontaren sovint als pictes, fins que Kenneth Mac Alpin fusionà els dos pobles 844 i inaugurà a Escòcia una dinastia que durà fins el 1286
bufa
Art
Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan s XIX; era constituït per un fragment de bufeta o budell de porc o de be plegat en forma de bossa i lligat, per aïllar la pasta pictòrica de l’aire.
Les bufes primitives es punxaven amb una agulla per poder-ne extreure el color cap al s XVIII hom incorporava un tub al centre de la lligada, el qual permetia de treure la pintura sense malmetre la bufa, que hom recuperava per tornar-la a omplir A causa dels inconvenients de la putrescibilitat, hom intentà de substituir les bufes per uns cilindres metàllics amb èmbol de rosca, fins que posteriorment foren totalment desplaçades pel tub d’estany flexible, usat encara actualment
desconeixença
Literatura
A la baixa edat mitjana, menyspreu d’una dama envers el seu amant.
Als XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella