Resultats de la cerca

Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU ,  Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc, i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Cervantes 1991 Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al carrer 1984, El llibre dels…

Es llicencià en ciències exactes a Madrid Estudià a Hamburg, Chicago, Princeton i París El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fou professor a les universitats de Rosario, La Plata i Buenos Aires, i investigador i vicerector de l’Instituto de Matemáticas Estudià geometria de nombres, geometria diferencial, probabilitats geomètriques, teoria dels cossos complexos i geometria integral Promogué l’aplicació de les matemàtiques en ciències com la biologia, la medicina i l’estereologia anàlisi de teixits per imatge tridimensional Autor de més de 130 treballs de recerca, entre els quals destaquen …

Llicenciat en ciències econòmiques, estudià també sociologia, grafisme, fotografia i cinema El 1973 fundà el Grup Obert de Disseny amb Joan Reig, Josep Rigol, Enric Cusí i Carles Jover Fruit d’aquesta experiència foren alguns curts 1974-75, un dels quals, Olvidar esas horas 1974, participà en certàmens internacionals El 1976 crearen la productora Imatge Comunicacions, SA IMATCO, SA, per a la qual rodaren Madison 1977, premi Sant Jordi de cinematografia 1978 al millor curt espanyol, i el llargmetratge Serenata a la claror de la lluna 1978, que rebé el primer premi al Festival de…

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals…

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica…

Advocat, la seva activitat en el món del catolicisme progressista —fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans, membre de Justícia i Pau — el portà a defensar sovint acusats davant del Tribunal d'Ordre Públic i a integrar-se en el Reagrupament Socialista i Democràtic 1974, transformat després en PSC-Reagrupament , del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach 1977 Diputat a corts el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , afavorí la incorporació del seu partit al nou Partit dels Socialistes de Catalunya  i fou un dels redactors de l'Estatut d'Autonomia…

Publicà els reculls poètics Per entrar en el regne 1957 i Intento el poema 1960, amb el qual aconseguí el premi Carles Riba el 1959 Escriví lletres de cançons, les quals, musicades per Lleó Borrell, foren premiades i obtingueren molta acceptació Entre les més populars sobresurt  Se’n va anar , que, en veu de Salomé i Raimon, guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània del 1963 Altres cantants de la Nova Cançó  que musicaren poemes seus foren Salvador Escamilla Amiga mort , Núria Feliu i Joan Manuel Serrat Anirem tots cap al cel , Lluís Llach i Dolors Laffite Temps i temps , Cels trencats…

Fill de Joan Gols i Soler Després de la Guerra Civil, se n’anà, el 1940, amb els seus pares a Veneçuela i visqué a Caracas fins el 1959 Musicalment, es formà dins de l’ambient familiar i al Conservatori Juan Manuel Olivares, amb Primo Casale, on més tard exercí de professor Després de la mort del seu pare, el fundador de la Coral Joan Gols, fou el director i continuador d’aquesta coral al Centre Català de Caracas, on també s’encarregà de l’esbart dansaire i de l’Institut Montessori de Sant Jordi Al seu retorn a Catalunya, el 1959, estudià composició amb Cristòfor Taltavull i direcció d’…

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…