Resultats de la cerca

Estudià filosofia 1922-26 i teologia 1930-35, al mateix temps que cursava musicologia amb Louis van Tulder, Marius Monnikendam i Johan Winnubst Ensenyà història i teoria de la música en diferents centres, com als conservatoris de Rotterdam 1939-43 i Amsterdam 1937-43 i a la universitat de la capital holandesa a partir del 1947 Fou secretari de la Unió Musical del Regne dels Països Baixos 1945-58, fundador i secretari de Nederlandse Toonkunstenaars Raad i president del Nederlandse Sint-Gregoriusvereniging 1958-67 Estudià molts aspectes de la música i la teoria musical de l’Edat Mitjana i…

Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona , Annals de l’…

Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola

Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984

Milità al bàndol franquista durant la guerra civil, fou alcalde de Bilbao 1937-38 i, amb Fernando M Castiella, sintetitzà les ambicions imperials del règim en l’obra Reivindicaciones españolas 1941 Ambaixador en diverses capitals 1947-64, dirigí més tard 1966-69 el secretariat polític de Joan de Borbó i evolucionà cap a postures monarquicoliberals i europeistes Fugaç ministre d’afers estrangers 1975-76, fou allunyat del poder per ASuárez i fundà, successivament, el Partido Popular 1977 i Acción Ciudadana Liberal 1978, que s’integrà en la Coalición Democrática El 1982 ingressà a Unión de…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, fou sempre una capella de camí, situada als peus del pont del Ter que travessava la strata francisca o camí de França Els seus inicis podrien estar en l’erecció d’un pedronet amb una imatge de santa Maria, al final del segle XI, quan hom acabà la construcció del pont Abans de l’any 1177 el pedró s’havia convertit en una petita capella prop de la qual es varen anar construint algunes cases A causa de la destrucció que sofrí l’any 1314 l’església parroquial de Sant Pere situada a la ciutat de Roda, a l’antic poble de l’Esquerda, el culte es…

L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell…

La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’edifiquessin una de…

La història de Santa Maria de Sales està estretament vinculada a la del castell de Sales, del qual fou capella Tanmateix, mentre que del castell hi ha una documentació abundant, especialment a partir de la segona meitat del segle XIII, de la capella únicament hi ha dades aïllades, pinzellades de la seva història, totes elles dels darrers anys de l’edat mitjana o del primer moment de l’època moderna Els orígens de la capella de Santa Maria de Sales, amb gairebé tota certesa, cal cercar-los en la construcció del Castell de Sales, el qual no és documentat fins a l’any…

Es tracta de la capella que posseí el castell de Santa Fe, desapareguda com el castell, sense que se sàpiga on s’emplaçà És esmentada com a parròquia per primera vegada el 1189 Al principi del segle XIV en tenia cura Arnau d’Esplugues, capellà de Santa Maria del castell de Santa Fe Aquesta capella va mantenir-se almenys fins al segle XVIII El 1759 és documentada un altre cop l’església de Santa Maria del castell de Santa Fe