Resultats de la cerca
Es mostren 6014 resultats
A la frontera. Dues capitals: Aquisgrà i Bagdad. 711-998
A la Mediterrània Occidental, a Europa i al nord d’Àfrica, la lenta descomposició de les estructures polítiques de l’imperi Romà com també l’escàs dinamisme dels regnes bàrbars que el succeïren i la progressiva difusió de les creences i les formes de vida del cristianisme primitiu, van deixar el futur molt obert Aquesta és una clau que pot explicar els èxits politicomilitars i culturals de l’islam i la seva expansió a Occident Límits de la "Marca Hispànica" i dues capitals Aquisgrà i Bagdad 998 Els califats omeia i abbàssida Si el 711 els exèrcits berbers i àrabs penetraren a la Península…
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…
Pere Grases i González
Educació
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura, assagista, professor i bibliògraf.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931 i es doctorà a Madrid A Vilafranca, collaborà a diverses revistes i diaris com Acció i Gaseta de Vilafranca , de la qual fou codirector El 1932 va fer-se càrrec de la càtedra de literatura a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella Fou un dels fundadors de la revista catalana d’avantguarda Hèlix 1929-30 i collaborà en L’Horitzó 1935 i en diverses publicacions Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus…
Miquel Desclot

Miquel Desclot
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb què es conegut el poeta, prosista i traductor Miquel Muñoz i Creus.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1969-72, durant aquests anys fou professor de català Ja amb el seu primer nom de ploma guanyà el premi Amadeu Oller de poesia de l’any 1971 pel recull Ira és trista passió Participà poc després en els Llibres del Mall, dels quals se separà el 1974 per emprendre una breu collecció de poesia a l’editorial Vosgos Professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 1975-92, en 1980-82 ocupà un lectorat de castellà i català a la universitat anglesa de Durham Des del 1992, any que abandonà l’…
,
Schwyz
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa.
La capital és Schwyz 13 100 h est 1993 S'estén entre el sector oriental del llac dels Quatre Cantons i el de Zuric, a la zona dels Prealps de Glaris, amb altituds que solament al SE superen els 2 000 m La població 130,5 h/km 2 1994 és de llengua germànica i en gran majoria 92% catòlica La seva riquesa bàsica és la ramaderia bovina, raça ben coneguda que porta el seu nom També té importància el turisme Comunitat lliure de pagesos a l’edat mitjana amb Landsgemeinde o assemblea comunal sota els senyors d’Habsburg, el 1240 li fou atorgada carta de franquesa per Frederic II El 1291 constituí l’…
Glarus
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa que s’estén pel vessant septentrional dels Alps del mateix nom.
La capital és Glarus 5 600 h est 1994 És una regió muntanyosa que comprèn la conca del riu Linth i els seus afluents, fins al llac de Wallensee El relleu és format per un seguit de cadenes calcàries que separen la vall del Linth de la de l’alt Rin i que culminen en el Tödi, amb 3 623 m d’altitud La població, de llengua alemanya, hi és escassa i es manté pràcticament estacionària En l’agricultura, predominen el farratge i les pastures, base d’una important ramaderia bovina L’economia es basa, però, en una indústria tèxtil de llarga tradició És important la producció d’energia hidroelèctrica El…
Galítsia
Geografia històrica
Regió històrica de l’est d’Europa, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Poblada per eslaus, formà part ss IX-XI dels principats de Kíev i de Vladimir, i al s XII fou un principat autònom sofrí les escomeses dels tàrtars s XIII i el 1349 fou incorporada al regne polonès per Casimir III Els repartiments de Polònia 1772-95 l’atribuïren a Àustria, que tot seguit n'emprengué la germanització Les universitats de Cracòvia i L’viv encapçalaren el moviment nacionalista polonès a Galítsia, que el govern de Viena tractà d’afeblir fomentant l’antagonisme entre les dues ètnies de la regió els polonesos terratinents, burgesia i la minoria rutena pagesia A l’últim…
Fanzara

Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià, centrat per la vall del riu Millars, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Vilamalefa i limitat al sud per la serra de Cantallops, que el separa de la Plana Baixa.
El terreny, molt muntanyós, és drenat per diversos barrancs Hi ha unes 2 000 ha ocupades per boscs i pasturatges L’agricultura és predominantment de secà 1 300 ha, dedicada principalment a oliveres i garrofers, en decadència, i a cereals Al regadiu 50 ha, localitzat a la vora del Millars, hom conrea hortalisses i, darrerament, tarongers La vila 280 h 2006, fanzarins 229 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra del Millars, a l’interior d’un meandre D’origen islàmic, la carta de la població és del 1260 Fou lloc de moriscs tenia 270 focs el 1609 i de la jurisdicció dels…
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El sistema polític…
provençal
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà.
Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de…