Resultats de la cerca
Es mostren 58707 resultats
bibliofília
Arxivística i biblioteconomia
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.
Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…
àcid gras omega-3
Alimentació
Conjunt d’àcids grassos poliinsaturats essencials, és a dir, que contenen dos o més dobles enllaços en l’estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l’àtom de carboni terminal no carboxílic número 3.
S'han de subministrar a través de l’alimentació, ja que són essencials per a l’organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los Els àcids grassos omega-3 més rellevants en nutrició humana són l’àcid alfa-linoleic o ALA 183 ω-3, l’icosapentaenoic o EPA 204 ω-3 i el docosahexaenoic o DHA 226 ω-3 Tot i que se sap que a partir de l’ALA es poden obtenir EPA i DHA, la capacitat del cos humà de convertir-los és molt limitada Les principals fonts alimentàries d’àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d’aquests peixos, com també els olis de soja, de lli…
tresquiornítids
tresquiornítids Becplaner
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.
Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc Eudocimus albus i l’ibis…
ascàride
Zoologia
Veterinària
Medicina
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, d’uns 10 a 35 centímetres de llarg (una mica més llargues les femelles que els mascles), caracteritzats per una obertura bucal proveïda de tres grans llavis.
Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal, arriben al fetge…
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…
multimode
Dit d’un tipus de tecnologia de la ràdio que permet l’ús de diferents modulacions dins d’un mateix sistema de comunicacions, i selecciona en cada moment la més adient d’acord amb la qualitat variant del canal de comunicacions i sense la intervenció de l’usuari.
Com millor és la qualitat del canal poc soroll, efecte Doppler baix, pocs rebots en edificis, etc, més eficient, en bits per segon, és la modulació escollida Alternativament, també es pot escalar i adaptar l’amplada de banda utilitzada
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
Ora Maritima
Literatura
Poema llatí de Ruf Fest Aviè, poeta del s. IV dC, que descriu el litoral de la península Ibèrica, basat, segons sembla, en descripcions més antigues, gregues, dels s. VI o V aC, però amb notícies que corresponen a l’època de l’autor, difícils de destriar cronològicament.
Pel fet d’ésser el text que descriu la costa dels Països Catalans sobre la base de documents més antics, ha estat molt estudiat i discutit, i subjecte a hipòtesis subjectives en relació amb les identificacions geogràfiques dels llocs que cita
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…