Resultats de la cerca

El nom de cos fou donat a diverses corporacions estamentàries i professionals catalanes sorgides al s XVIII, successores de les que desaparegueren amb els decrets de Nova Planta 1707-16, com el Cos de Comerciants de Barcelona, el Cos de Comerç de València cos de comerç o el Cos de la Noblesa de Catalunya, o bé creades d’acord amb les noves necessitats, com el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó En general, al s XVIII hom anomenava cos de comerç els organismes dirigents de la vida mercantil a Barcelona, a més del Cos de Comerciants, la junta de comerç i el consolat Han…

El comtat carolingi era la principal unitat administrativa de l’Imperi era subdividit en circumscripcions menors i en termes generals seguia els límits de les divisions romanes sovint apareix amb el nom de pagus Amb el feudalisme, el mot significa un feu o una terra senyorial dependent d’un comte i lligat al seu títol Alguns grans feus, com Flandes i Tolosa, esdevingueren comtat-paria paria Els territoris catalans que apareixen amb el títol de comtat són Barcelona, Osona pràcticament sense comte propi, Manresa sense comte Girona, Empúries, Peralada sense comte Rosselló, Conflent…

L’any 1964 es creà a Londres Signals Centre for Advanced Creative Study, un centre de programació d’exposicions, activitats i edicions, amb un interès central en els nous desenvolupaments de la ciència i la tecnologia El nom s’inspirà en uns treballs de Takis Els fundadors foren Paul Keeler, director, Guy Brett, David Medalla, Christopher Walker, Gustav Metzger i Marcelo Salvadori Frank Poper fou un dels patrons del centre Al llarg dels dos anys que estigué obert, exposà el treball de gran nombre d’artistes i realitzà diferents exposicions collectives A partir de l’agost del 1964…

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…

Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou…

La torre de Sant Marçal o Can Quarantella es troba situada dins el nucli de Sant Marçal de Quarantella Les escasses notícies històriques que hi fan referència esmenten l’existència al segle XIII dels Corantella, família militar propietària de la Torre de Call, nom antic de l’edificació subsistent, i senyors de la parròquia de Sant Marçal Per aquest motiu, es cognomenaren també alguns dels seus membres, sobretot al segle XIII, amb el nom de Santmarçal En l’actualitat, la fàbrica de la torre, en bon estat de conservació correspon a un bell edifici gòtic dels segles XIV…

Les notícies documentals sobre aquest castell són molt escasses El lloc de Picamoixons era conegut al segle XII amb el nom de Rocabruna L’arquebisbe Guillem de Torroja i el comte-rei Alfons I donaren aquest territori a Pere de Vilagrassa i la seva muller per tal que edifiquessin una fortalesa i hi establissin una població, segons consta en un document datat el dia 16 de desembre de l’any 1171 El comte i l’arquebisbe es reservaren la potestat de la fortalesa que Pere de Vilagrassa construiria a Rocabruna No es pot descartar la hipòtesi que la fortificació bastida per Pere de…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rocafort, al lloc d’Oristell No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Rocafort El nom del lloc d’Oristell és una evolució del d’Ullastrell, ja que a partir del 966 apareix documentat el nom com a villa Ullestrello l’església apareix citada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre, en la primera data s’esmenta l’existència d’un altar dedicat a Sant Joan La seva història no té fets rellevants, sempre serví com a capella rural per als habitants del lloc d’Oristell,…

En trobar-se documentat el nom de Jafra al segle XIII i el castell del mateix nom al segle XIV, tot fa pensar que la capella dedicada a santa Maria devia ser anterior al segle XIII Tanmateix, l’església no és documentada fins al segle XIV El 1413 l’església de Santa Maria de Jafra es trobava en un lamentable estat, ja que tant el rector com la feligresía havien mort Per aquest motiu, el 1432 l’església de Santa Maria de Jafra s’integrà dins la parròquia de Sant Pere d’Olivella De la primitiva església de Jafra no resta cap vestigi L’actual edifici sembla ser obra del…