Resultats de la cerca
Es mostren 8681 resultats
Emmanuel Rosenthal

Emmanuel Rosenthal
© Amisderavel
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Estudià al Conservatori de París 1918-23 i a partir del 1926 amplià la seva formació amb Maurice Ravel Després d’haver exercit com a violinista en diverses agrupacions, el 1928 debutà com a director d’orquestra als Concerts Pasdeloup, i inicià una brillant carrera El 1934 fou nomenat director adjunt de l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió francesa Dirigí com a titular les orquestres Nacional de França 1944-47, Simfònica de Seattle 1948-51 i Simfònica de Lieja 1964-67 El 1962 ingressà com a professor de direcció orquestral al Conservatori de París 1962-74, i més tard ensenyà al de Lieja…
,
Guy Ropartz
Música
Compositor i director francès.
Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou també molt amic del compositor A Magnard Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa Fou un impulsor del renaixement de la cultura bretona i musicà textos d’escriptors bretons La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1912,…
,
Ricard Vives i Ballvé
Música
Pianista.
Inicià estudis de piano a vuit anys amb J Salvat, i més tard fou deixeble d’E Daniel, A Nicolau i, a partir dels setze anys, d’E Granados Debutà amb un gran èxit amb la interpretació del concert número 3 en re menor, BWV 974, de JS Bach L’any 1910 feu una gira arreu de l’Estat espanyol formant duo amb el violinista M Perelló Juntament amb aquest instrumentista i el violoncellista JP Marès, el 1911 creà el Trio de Barcelona, que tingué un debut esclatant a Berlín l’any 1913 Oferiren més de 500 concerts per diferents països d’Amèrica i Europa Vives també acompanyà cantants com M…
,
Josep Tolrà de Bordas
Historiografia
Historiador i assagista en llengua francesa.
De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855 Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou cantiques…
,
Henryk Szeryng
Música
Violinista polonès naturalitzat mexicà.
Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 i fou violí solista de l’Orquestra Simfònica de Varsòvia Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a Mèxic, donà un…
,
Tom Stoppard
Teatre
Comediògraf britànic d’origen txec.
De família jueva emigrada, canvià el seu cognom originari Straussler pel del seu pare adoptiu La seva primera obra, Walk on the Water 1960, estrenada el 1968, fou un gran èxit Rosencrantz and Guildenstern Are Dead 1966, obra basada en els dos companys del Hamlet shakespearià, tingué també una acollida molt favorable Les seves obres demostren un gran enginy en la construcció de diàlegs d’humor surrealista Cal esmentar, també, Travesties 1974, Jumpers 1970, el musical Every Good Boy Deserves Favour 1977, The Real Thing 1982, In the Native State 1991, The Invention of Love 1997, la…
Castell de la Floresta (o dels Castellots)
Art romànic
Aquest castell presideix el poble de la Floresta Es tracta d’un gran casal goticorenaixentista, força ben conservat Els primers esments del castell dels Castellots són al Llibre Verd de la catedral de Lleida En un document datat el 1170 l’església lleidatana reclamà a Guisla tots els delmes del castlà del castell dels Castellots, tal com consignava el seu difunt marit, Berenguer Dalmau, en el seu testament Segons J Lladonosa, arran de la conquesta, l’antic terme dels Castellots es dividí en dues parts, una part reial, que s’integrà al terme de les Borges Blanques al principi del…
Sant Miquel o Sant Joan del castell de la Bastida
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta església del segle XIII, amb el potent campanar a primer terme ECSA - J Ponsich És situada a la part nord de l’antic recinte del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent Història És l’actual església parroquial Potser va ser primitivament dedicada a sant Joan i la seva advocació devia canviar quan esdevingué parroquial, en substitució de l’església propera de Sant Miquel Església És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó apuntat…
escala de tons
Música
Escala hexàtona en què l’interval entre les notes adjacents és sempre d’un to sencer.
Per tal que la setena nota es trobi a una 8a J de la primera i no a una 7a aug cal introduir un canvi enharmònic de manera que apareixen cinc 2es M i una 3a dis diferència purament notacional que no té cap reflex musical Aquesta escala, que pren notes alternes de la sèrie de quintes, només permet una sola transposició, la qual empra les quintes alternes que no utilitzava l’altra escala ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En tractar-se d’un sistema totalment simètric, en què els intervals entre notes són sempre els mateixos, la idea de mode no existeix, i només una…
música poètica
Música
Tercera de les disciplines musicals, que en el Renaixement s’afegí a les dues existents que reflectien l’antiga classificació aristotèlica: música teòrica i música pràctica.
Mentre la primera s’ocupava de l’especulació teòrica i la segona de la praxi interpretativa, la poètica -que deriva del seu significat grec, ’crear'- tractava de la composició El terme fou introduït per primera vegada per N Listenius el 1537, però fou J Burmeister qui primer el proposà en Hypomnematum musicae 1599 i en Musica poetica 1606 per sistematitzar les bases d’un nou concepte de composició el de la música basada en la retòrica retòrica i música Aquest concepte, que aviat fou un estil, es basà en els principis de la retòrica i adaptà les parts de la disposició clàssica…