Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Banc Comtal (1957-1974)
La transició 1957-1965 Rosés i Companyia, SRC, una empresa industrial i financera alhora, es transformà en Banca Rosés SA l’1 de gener de 1930 Es mantingué el caràcter familiar i mixt de l’empresa fins el 1957, any en què els germans Rosés de Milans, que ocupaven la gerència de l’anònima, es vengueren la totalitat del banc, separant prèviament els actius industrials Anunci La Vanguardia , juliol del 1965 El Banc Comtal és el successor de la Banca Rosés El 1965 inicià la seva expansió Els compradors foren tres Enric Santamaria i Alseda, Francesc Ràfols i Serdà i Emili Cuatrecasas…
Santa Fe del Penedès
Santa Fe del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la plana, al N de Vilafranca del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Santa Fe del Penedès 3,48 km 2 és situat a la part central de la comarca A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N El punt més alt del terme és al Pedró…
Hospital de la Santa Creu
Pati interior de l'Hospital de la Santa Creu
© Fototeca.cat
Medicina
Hospital general de la ciutat de Barcelona.
Aixecat en 1401-06, en el solar situat entre els dos camins del Llobregat actuals carrers del Carme i de l'Hospital abans de confluir al Pedró, on hi havia hagut l'antic hospital d'en Colom, fundat el 1219, del qual es conserva una part de l'edificació El Consell de Cent decidí la seva construcció el 1401 per a unir els antics hospitals ciutadans d'en Guitard segle X, ampliat el 1024 i el 1047 i transformat en l'hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia del qual prengué el nom el nou hospital, el d'en Marcús erigit el 1150, el dels Mesells o dels Llebrosos fundat al segle XII pel bisbe…
Damià Pons i Pons
Historiografia
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític, poeta i polític.
És conegut com Damià Ferrà-Ponç , nom amb què signa les seves obres, per diferenciar-se del seu cosí, el també historiador de la literatura, poeta i polític Damià Pons i Pons Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona És doctor 1997 en filologia catalana, catedràtic d’institut i professor a la Universitat de les Illes Balears, i exerceix la crítica literària a la premsa cultural El Mirall , Serra d’Or , Randa , Latitud 39 , Lluc , revista de la qual fou director en dues èpoques, 1994-98 i 2004-08 i diària Ara Balears , Última Hora , Diari de Balears , Baleares És…
,
Josep Borrell i Fontelles

Josep Borrell i Fontelles
© Parlament Europeu
Política
Polític.
Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid 1969 i doctorat en economia per la Universitat Complutense de Madrid 1975, obtingué màsters en matemàtiques aplicades, per la Universitat de Stanford, Califòrnia, 1975 i en economia del petroli, per l’Institut Francès del Petroli de París Fou enginyer de sistemes a la Companyia Espanyola de Petrolis 1972-80 i professor a la Universitat Complutense 1969-82, d’on fou catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques a partir del 1977 S’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE el 1975 i fou responsable d’…
José María Aznar López

José María Aznar López
© Comunitat Europea
Política
Polític castellà.
Net del periodista Manuel Aznar Zubigaray i fill del també periodista Manuel Aznar Acedo, que ocupà càrrecs en mitjans de comunicació oficials durant el franquisme Llicenciat en dret, fou cap del Servei de Coordinació del Ministeri d’Economia Fou diputat d’Alianza Popular per Àvila 1984-87 i per Madrid 1989, president d’AP per Castella i Lleó 1986 i d’aquesta comunitat autònoma 1989-90, i vicepresident 1989-90 i, del 1990 al 2004, president del Partido Popular En guanyar aquest partit les eleccions generals el 1996, esdevingué cap de govern La falta de majoria absoluta l’obligà a pactar el…
Al-Fatah
Política
Sigla, al revés, de Haraka li-Tahrīr Filastīn (‘Moviment d’Alliberament de Palestina’), organització política palestina.
Fou creada a la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta, entre altres membres, per Abu Jihad Khalil al-Wazir i Yasser Arafat , el qual n'esdevingué el líder més prominent En una primera etapa, es dedicà a perpetrar atemptats terroristes i sabotatges contra Israel Integrada a l’Organització d’Alliberament de Palestina OAP des de la seva creació 1964, en constituí el grup principal i Arafat en fou nomenat president el 1969 Després de la guerra dels Sis Dies 1967 rebé de forma contínua suport dels països àrabs Des d’aleshores fins a la mort d’Arafat, les trajectòries d’Al-Fatah i l’OAP…
capità general

©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…
Oxfam Internacional
Organització no governamental de base britànica d’ajut al desenvolupament.
El seu nom és un acrònim d’ Oxford Committee for Famine Relief , comitè fundat a Oxford Anglaterra l’any 1942 com a designació de la campanya de recollida d’aliments per als habitants de Grècia, sotmesa al bloqueig naval pels nazis durant la Segona Guerra Mundial Inicialment dedicada a combatre la fam i situacions d’emergència, com les produïdes per catàstrofes naturals o guerres, els seus programes canviaren de naturalesa a partir del 1962, que a la continuació de les tasques d’emergència afegí aconseguir la millora de la producció agrícola i de l’alimentació als països més empobrits…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…