Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
Enric Barbat i Botey
Música
Cantautor.
El 1963 passà a formar part d’ Els Setze Jutges , després d’un recital a la Facultat de Dret, on debutà amb la cançó La sirena Del 1964 al 1970 gravà sis singles de cançons molt influïdes per Georges Brassens i aquest any publicà el primer elapé, Enric Barbat , amb cançons d’una sèrie de “recitals de butxaca" dirigits per Joan de Sagarra i acompanyat al baix per Jordi Clua El 1971 estrenà l’espectacle musical La iaia de l’Enric , amb text arranjat per Manuel Vázquez Montalbán , direcció artística de Mario Gas i escenografia de Fabià Puigserver i, el 1972, amb Guillermina Motta Tango , del…
Alain Bashung
Música
Cantautor francès, de nom real Alain Baschung.
Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París Influït per la chanson , el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles , sense gaire èxit Després del seu primer LP, Roman-photos 1977, el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age , inclouen Pizza 1980, Play blessures 1983, amb Serge Gainsbourg , amb…
Mark Freuder Knopfler
Música
Cantant, guitarrista i compositor de rock escocès.
Des de l’adolescència formà part de diversos grups de rock com a cantant i guitarrista Després d’estudiar periodisme i de graduar-se en literatura el 1973, decidí dedicar-se professionalment a la música i anà a Londres El 1978 formà amb el seu germà David guitarra, John Illsley baix, i Pick Withers bateria el grup Dire Straits , que a mitjan anys vuitanta es convertí en un dels grups de rock britànic més populars Després de la dissolució del grup, continuà collaborant amb altres músics i el 1990 formà part del grup de country The Nothing Hillbilies Parallelament es dedicà a la composició de…
Josep Vives i Codina
Botànica
Botànic i briòleg.
De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com a professor…
tuli
Química
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2 x 10 - ⁵ % del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per P Cleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que…
literatura bielorussa
Literatura
Literatura escrita en llengua bielorussa.
Les primeres manifestacions literàries pertanyen als segles XI i XII Evangeli de Turov, però no fou fins als segles XIII i XIV que la literatura en bielorús es desenvolupà, en adoptar-la com a llengua oficial el gran ducat de Lituània La incorporació a Polònia el 1569 comportà una reacció d’apropament a Rússia i de defensa de la religió ortodoxa, reacció que, ultra obres religioses i traduccions de texts bíblics, produí obres com el Reč’ Meleški ‘Discurs de Melešta’ Tot i això, la progressiva “polonització” de les classes altes posà fi a la literatura culta, i durant els segles XVII i XVIII…
Francesc Barceló i Caimaris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu Històric Municipal…
, ,
Pedro Lavirgen

Montserrat Caballé i Pedro Lavirgen
© Fototeca.cat
Música
Tenor andalús.
Estudià solfeig i piano al Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, es formà com a cantant amb C Dahmen i M Barrosa Es destacà inicialment en el camp de la sarsuela i de l’opereta Del 1956 al 1959 cantà al cor del Teatre de la Zarzuela i aquest darrer any protagonitzà una reeixida Marina a Saragossa El 1961 ingressà a la companyia lírica de J Tamayo, on romangué fins el 1964, any que anà a Milà a prosseguir la seva formació El 1965 cantà Turandot al Teatro Bellas Artes de Mèxic amb les sopranos B Nilsson i M Caballé i inicià una brillant carrera internacional que el dugué, entre altres…
,
Castell de Padrinàs (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte Ot era el…
Sant Andreu d’Escales (Tremp)
Art romànic
Aquesta església va dependre del monestir d’Alaó Es trobava on més tard es documenta el mas de Sant Andreu actualment colgat per l’embassament d’Escales que segons P Madoz pertanyia al terme de Casterner de les Olles, i era, igual que l’antic hostal de Borrugats, al peu de la muntanya del poble, damunt el camí que anava de la Conca al Pont de Suert La primera notícia sobre aquesta església, que donà nom a un mas, es troba en el suposat privilegi de Carles el Calb al monestir d Alaó, on es confirma la cella de Sant Andreu Vers l’any 1130 l’abat Gausbert i els monjos d Alaó donaren…