Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Esglésies del Rosselló anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria Sant Joan Baptista de la…
La internacionalització dels mestres catalans. 1884-1939
L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…
Arcangelo Corelli
Música
Compositor i violinista italià, considerat el fundador de l’escola clàssica de violí.
Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant…
La pintura en el modernisme
El terme Modernisme implica una modernització de la cultura catalana considerada com a arcaica i provinciana, i la creació d’un art específic català En estreta relació amb el catalanisme polític, els catalans s’adonen que la cultura catalana s’ha de deseixir del provincianisme i, mitjançant el cosmopolitisme, ha d’arribar a un grau més alt de diferenciació i d’independència respecte de la cultura oficial castellana de Madrid, considerada com a deficient i conservadora Com que la cultura europea contemporània oferia tot un seguit d’opcions artístiques diferents, relacionades amb profunds…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’altitud.
S’estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…
Elna

Vista exterior de la catedral d’Elna
© Ajuntament d’Elna
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a la riba esquerra del Tec.
El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla…
Hospital de la Santa Creu
Pati interior de l'Hospital de la Santa Creu
© Fototeca.cat
Medicina
Hospital general de la ciutat de Barcelona.
Aixecat en 1401-06, en el solar situat entre els dos camins del Llobregat actuals carrers del Carme i de l'Hospital abans de confluir al Pedró, on hi havia hagut l'antic hospital d'en Colom, fundat el 1219, del qual es conserva una part de l'edificació El Consell de Cent decidí la seva construcció el 1401 per a unir els antics hospitals ciutadans d'en Guitard segle X, ampliat el 1024 i el 1047 i transformat en l'hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia del qual prengué el nom el nou hospital, el d'en Marcús erigit el 1150, el dels Mesells o dels Llebrosos fundat al segle XII pel bisbe…
baronia de Castellvell

Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
memòries
Història
Literatura
Obra escrita, d’un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l’autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en els quals ha participat.
La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida 1925-27, s’…
edat del ferro
Prehistòria
Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera, i la darrera, de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se a partir de…