Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles Inicialment fou parròquia per passar a la situació de sufragània que és la que té actualment Encara que l’església és molt antiga, el lloc de les Perxes no apareix entre les viles i vilars vinculats l’any 898 a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost, la qual cosa podria fer pensar que es pot tractar d’un dels llocs no identificats plenament L’església de Perteges apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic que correspon a una situació datable entre els anys 1025 i 1050 per…

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes,…

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Sisquer Inicialment degué ésser una simple capella o sufragània, que passà posteriorment a tenir funcions parroquials que en un moment indeterminat perdé En l’actualitat és centre d’una parròquia molt més àmplia Estigué vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies de l’església es troben a l’acta de consagració del 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on, entre les esglésies de la vall de Lord pròpies del monestir, figurava…

Capella situada a la part baixa de la torre major del casal conegut com Torre d’en Malla Aquesta torre es va construir a l’indret de la Vilatzir en els documents villa Luidviro, villa Alduirí, Villadziro, Vilautzir , etc, àmpliament documentada des del 904 El 1044 Riculf en el seu testament va llegar l’església de Sant Iscle al seu fill Guiu, i altres béns al sacerdot que la regís El 1067 hi ha una deixa per obres Més endavant el seu domini va passar al monestir de Sant Cugat í així el papa Urbà II el 1098 confirmava al monestir la possessió de Sant Iscle de Villa Auziri El casal de Vilatzir…

Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les Agudes dins…

Aquesta església és la parròquia de Castillo de Sos Va ésser reconstruïda de bell nou en 1665-70, per la qual cosa no conserva actualment traces de l’antic edifici medieval Segons un instrument qüestionable, a la primeria del segle XI el comte Isarn de Ribagorça concedí al monestir d’Orema un capmàs a Castillo de Sos, prop de Sant Sebastià Es tractaria de la primera referència de l’església D’altra banda, l’existència de l’església resta documentada indirectament vers el 1030, quan els senyors Apó Galí i Sanga compraren una vinya al Cap de la Vila que confrontava amb la del…

Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Arassant, que es troba a la falda del Pic Gallinero, entre Urmella i Lliri La referència més antiga d’aquest temple és de vers el 1068, en què els homes i el prevere Oriol d’ Araran són esmentats al capbreu de Sant Vicenç de Roda que tracta sobre els delmes de Castillo de Sos A mitjan segle XII el comte Arnau Mir de Pallars Jussà empenyorà Arassant per mil sous i després consta que el lloc era dels Erill A partir del segle XIII, mitjançant donacions d’aquesta família, n’adquirí la senyoria alodial l’abadia de Santa Maria de Lavaix, que…

Situació Mur oest de l’església, del qual només romanen unes poques filades ECSA - MÀ Font Planta de l’església MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són situades al N-E del despoblat de Gavarret Mapa 32-10213 Situació 31TCG118989 Des de Gavarret cal dirigir-se a peu vers el N-E per uns prats abandonats Després de quinze minuts s’arriba a les ruïnes, que són a mig camí entre el poble i la línia d’alta tensió que baixa fins al Pont de Suert Església D’aquesta església només resten uns minsos vestigis que permeten, però, reconstruir-ne la planta Era un edifici d’una sola nau capçada…

Primitivament el poble de Banyuls només s’estenia pel cim del puig del Mas, situat a una distància d’uns 1 500 m de la mar No fou fins al segle XIII que el poble va començar a tenir un important creixement i a estendre’s vers la mar i cap al seu port En aquest cas, el nom “Munt de la terra”, que sembla molt sovint una elevació de terra que correspon a motes medievals, només s’ha conservat fins al començament d’aquest segle, gràcies a la tradició oral L’any 1833, L Martinet escrivia “Al cim del monticle on s’alça el poble vell de Banyuls hi havia un bony de terres que s’hi havien…