Resultats de la cerca
Es mostren 8681 resultats
semicompàs
Música
En compassos de més de dos temps, unitat mètrica (metre) situada entre el compàs i el temps.
Certs teòrics de la música J Zamacois, per exemple s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics Aquest fenomen sol ser conegut amb el…
chanson
Música
Cançó francesa de temes populars, amb un ritme i una melodia senzills, i de vegades sense estrofa.
Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…
contratenor
Música
Nom donat als segles XIV i XV a una part afegida a la part de tenor, que literalment significa ‘contra el tenor’.
J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el…
Bonifaci Ferrer
Literatura catalana
Jurista i eclesiàstic.
Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de…
Trobes de mossèn Jaume Febrer
Literatura catalana
Llarg poema heràldic apòcrif, que descriu els escuts d’armes dels cavallers de la conquesta de València, pretesament escrit al segle XIII.
Per raons lingüístiques i mètriques, entre d’altres, és fàcilment perceptible que es tracta d’una falsificació feta molt posteriorment Ja fou denunciada com a tal al segle XVIII, quan aparegué, per bé que fou considerada autèntica pels erudits valencians d’aleshores i encara per posteriors Se’n feren diverses edicions entre el 1791 i el 1848 No en tenim cap notícia anterior a la de Vicent Ximeno Escritores del Reino de Valencia , quan afirma que Onofre Esquerdo les traduí en prosa castellana al final del XVII i en feu una còpia La falsificació ha estat atribuïda a Esquerdo, tot i que també s…
Joaquim Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta i publicista.
Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…
Història antiga i arqueologia clàssica
La història antiga ja es feia a les universitats espanyoles des de la reforma de les facultats de lletres del 1900 Durant la postguerra, amb l’excepció de S Montero Díaz, pot afirmar-se que el seu desenvolupament va estar bàsicament en mans de prehistoriadors, arqueòlegs, antropòlegs, lingüistes i juristes cal recordar només els noms de P Bosch i Gimpera, L Pericot, M Gómez Moreno, J Caro Baroja, A d’Ors i A García Bellido Això no obstant, existia una important tradició creada i impulsada per aquest darrer Els seus estudis històrico-arqueològics, vinculats a una concepció estilística, pròpia…
Plantes superiors endèmiques
Són diverses les plantes superiors de distribució restringida als Països Catalans i, doncs, endèmiques de les nostres comarques, de vegades puntualment limitades a una raconada o bé a una petita zona, en altres casos esteses per tota una serralada o en localitats separades per moltes dotzenes de quilòmetres No cal dir, però, que els endemismes representen només una part molt petita de la nostra flora, i que les plantes considerades endèmiques ho són sempre en relació amb el grau de coneixement de la flora dels nostres països i de les terres veïnes així s’esdevé que Naufraga balearica ,…
Núria Espert i Romero

Núria Espert i Romero
© David Ruano/TNC
Teatre
Cinematografia
Música
Actriu.
Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant en català com…
, ,
Torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Una vista de la torre, erigida dalt el turó La que hi ha a primer terme és molt posterior F Tur Al cim d’un turó de vessants abruptes, als afores del poble de Sant Llorenç de la Muga, a la riba oposada del riu, hi ha una torre de guaita de planta circular, des d’on podem veure la població emmurallada i el seu castell, i també una gran part de l’alta vall de la Muga Mapa 257M782 Situació 31TDG829852 Des del poble de Sant Llorenç de la Muga hom puja a la torre de guaita per un corriol actualment no gaire fressat Cal sortir d’aquesta població pel portal meridional, travessar el riu per…