Situació
Una vista de la torre, erigida dalt el turó. La que hi ha a primer terme és molt posterior.
F. Tur
Al cim d’un turó de vessants abruptes, als afores del poble de Sant Llorenç de la Muga, a la riba oposada del riu, hi ha una torre de guaita de planta circular, des d’on podem veure la població emmurallada i el seu castell, i també una gran part de l’alta vall de la Muga.
Mapa: 257M782. Situació: 31TDG829852.
Des del poble de Sant Llorenç de la Muga hom puja a la torre de guaita per un corriol actualment no gaire fressat. Cal sortir d’aquesta població pel portal meridional, travessar el riu per una passera —si no baixa massa aigua— i enfilar-nos, seguint un caminoi que va fent ziga-zagues pel vessant septentrional del puig, a través de feixes d’olivets abandonats. (JBM-ISB)
Història
Generalment és més fàcil de trobar documentació que faci referència als castells i a les fortificacions principals; en canvi, sol ésser més difícil que s’hagi conservat cap notícia sobre la història de les fortificacions secundàries, fins i tot quan es tracta d’un edifici tan notable com aquest. En aquest cas, però, sortosament se n’ha conservat una referència.
En un inventari de les fortificacions de la frontera septentrional del regne de Jaume II, fet l’any 1292, és esmentat el nombre d’homes que hi havia d’haver al castell de Sant Llorenç, a la torre que hi havia sobre la vila i a la vila. Aquesta torre deu correspondre a la torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga.
Mentre que en aquest moment de guerra entre el rei catalanoaragonès i els reis de Mallorca i França, segons aquest inventari, calien 8 homes per a defensar el castell, en calien només 4 per a la torre i feien falta 35 homes per a defensar la vila de Sant Llorenç (JBM)
Torre
Plantes i secció, a escala 1:200 i a diversos nivells, de la torre.
J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent
La torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga és de planta circular i s’aixeca sobre la pedra natural calcària, que potser en part ha estat aplanada. Té un diàmetre interior de 5,85 m i una alçada d’uns 12 m. El gruix dels seus murs, en aquest nivell inferior, és de 170 cm. En algun sector, a l’exterior, té una banqueta graonada de fonament.
La porta d’entrada en aquest cas és situada al nord-oest i a només aproximadament 1 m del sòl exterior rocós. Aquesta porta, que és rectangular i acabada amb una llinda plana —amb dos vessants al costat superior de la pedra— a l’exterior i un arc rebaixat a l’interior, té una amplada a fora de 98 cm i a dins de 130 cm. A banda i banda encara hi ha les pollegueres i els encaixos per a la barra. A part aquesta obertura, a les façanes només hi ha unes espitlleres a dos nivells, formades per quatre carreus a banda i banda, i al capdamunt una renglera de mènsules.
L’interior de la torre té tres nivells. L’inferior és cobert amb una cúpula, on encara hi ha les empremtes circulars de l’encanyissat. Aquesta cúpula fou construïda amb pedres retocades, que formen cercles concèntrics.
Per a pujar al pis principal hi ha una escala de pedra buidada a l’interior de la paret, la qual comença en una porteta coronada amb un arc de mig punt, format per quatre dovelles. Aquesta petita porta és oberta a 2,80 m del nivell actual del terra interior, a la banda de llevant. Per a poder accedir a aquesta escala des de la planta baixa hi devia haver una escala de fusta que hom podia retirar amb facilitat. Per a il·luminar-la, hi ha una espittera a l’inici del mes de l’escala i dues més al final.
El nivell principal és cobert també amb una cúpula semisfèrica, on podem veure les filades concèntriques dels carreus. A la banda de migjorn hi ha un rest de cinc espitlleres.
Una vista exterior de la torre, molt ben conservada, la qual cal datar del final del segle XII o bé al començament del segle XIII.
J. Bolòs
Una porta amb un arc apuntat, oberta a la banda de ponent, permet d’accedir a un altre corredor amb escala de pedra que per l’interior del mur puja vers la part alta de la torre. Al final d’aquesta escala hi ha una altra espitllera.
Al cobert superior només resta el mur en una alçada d’uns 20 cm. En aquest nivell superior, a tot el voltant sobresurten del mur prop de 40 mènsules, que segurament devien servir per a suportar una estructura de fusta, de la coberta o d’una galeria circular destinada a la guaita dels voltants. Aquestes mènsules només estan separades entre elles uns 50 cm.
Els carreus d’aquesta construcció són, en general, escairats, però poc treballats i allisats. En gairebé tot l’edifici, i especialment a la part superior, formen filades força ben arrenglerades. Al sector inferior a vegades les rengleres de carreus són més irregulars i alguns d’ells són així mateix més grossos. Amb tot, normalment llurs mides oscil·len entre els 20 cm d’alt per els 35 cm d’ample, els 20 cm per cm o els 15 cm per 30 cm. Aquests carreus són units amb morter de calç que conté força pedretes. Alguns dels carreus de la part superior són més ben treballats i ben escairats.
Cal relacionar aquesta torre de guaita, tan remarcable pel seu força bon estat de conservació i per les seves característiques, amb el poble de Sant Llorenç de la Muga i especialment amb el seu castell, enfonsat també al costat de la població. La podem datar al final del segle XII o més aviat ja al segle XIII. (JBM-ISB-JBH)
Treballs de restauració
Durant els anys 1993 i 1994 es dugueren a terme treballs de consolidació i restauració en aquesta construcció defensiva; les obres realitzades foren l’adequació dels espais interiors i de l’accés al nivell superior, les quals es feren amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga. (MLIR)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Francesc Carreras i Candi: Miscel·lánea histórica catalana, Barcelona 1905, pàg. 230.
Bibliografia sobre la torre
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 274.