Resultats de la cerca

El petit nucli de Travesseres és el poble més meridional del terme municipal de Lles, situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers En aquest nucli s’originà el llinatge dels Travesseres, els quals apareixen documentats des de l’inici del segle XIII signant diversos documents entre ells cal destacar Ramon de Travesseres i Guerau Hug de Travesseres, documentats tots dos l’any 1260 Explícitament el castell de Travesseres és citat, juntament amb el de Lles, l’any 1313, en l’acte de jurament de vassallatge que Gastó I, comte de Foix, va fer al rei de…

El lloc de la Figuera probablement es correspon a una alqueria musulmana anomenada Jubalfader o Gibolhoder situada dins el territori del castell de Garcia És documentada per primera vegada el 1154 en les confrontacions del territori de Siurana El 1169 Albert de Castellvell va fer donació al bisbe de Tortosa de la muntanya que portava aquest nom i el seu terme El 1182 el bisbe en va fer donació a quatre cavallers i aleshores consta que ja existia la població i s’assenyalen les afrontacions del terme que també incloïa el de l’actual Lloar No hi ha, però, cap referència al castell…

Fundat el 1909 per membres de l’Agrupació Excursionista Avant, inicialment tingué secció d’excursionisme i de fotografia El primer president fou Cèsar Martinell i un dels muntanyistes més destacats, Ramon de Semir El 1916 creà la secció d’atletisme i la d’alta muntanya, i el 1918 començà a practicar esports de neu Coronà nombrosos cims dels Pirineus, difongué l’escalada a Montserrat i al Pedraforca i organitzà estades d’esquí a la Molina i a Núria Participà en competicions d’esquí, realitzà travesses i ascensions i organitzà concursos socials i cursets d’esquí per als associats…

Fou fundada l’any 1877 com a ateneu popular per a fomentar l’educació entre els obrers Té seccions esportives d’excursionisme, escacs, tennis de taula i billar La secció excursionista es creà el 1909, fou refundada els anys 1919 i 1930, i actualment promou activitats de senderisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya, escalada, espeleologia, raquetes de neu, vies ferrades i alpinisme Organitzà la Marxa de Regularitat de Catalunya 1955, 1980 La secció d’escacs fou una de les fundadores de la federació catalana 1925, i actualment competeix a divisió d’honor La secció de tennis de taula té…

Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña  i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891,  Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix…

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró des del 1970, fou membre del GAME 1973 Feu ascensions als Pirineus i als Alps, i participà en expedicions als Andes 1975, 1978 i l’Afganistan, amb l’ascensió al Noshaq 1976 Encapçalà la primera expedició catalana que coronà el Broad Peak de 8047m, al massís del Karakoram 1981 Participà en l’intent d’ascens a l’Everest 1983 i dirigí una expedició frustrada al Lhotse Shar 1984 El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, pel coll nord Una placeta duu el seu nom a…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment, fou…

Aquest fragment de sarcòfag fou descobert encastat en un dels murs d’una casa propera a la muntanya de les Corts afores d’Empúries Fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2868 Fa 0,33 × 0,44 × 0,07 m És una peça de marbre blanc amb tonalitats grises, datable probablement vers la segona meitat del segle VI Es tracta d’una peça de sarcòfag similar a la que hem descrit anteriorment, però de mides més petites El tipus d’estrígils és el mateix, però varia el motiu central, que en aquesta ocasió és un crater ovulat, amb les nanses gairebé en angle recte i amb dues…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…