Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura pròpiament…
Mataplana

Els Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.
El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era…
Maria Eugènia Balcells i Canela
Art
Cinematografia
Artista plàstica.
Estudià arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona D’orientació conceptual, realitzà…
,
Castell de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Aquest castell es troba en una plana, lleugerament enclotat Es bastí aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola Si anem de Girona a Sant Gregori, hom troba a mà dreta la carretera que va a Cartellà poc abans d’arribar-hi, surt a l’esquerra un camí carreter que porta fins al davant del castell Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JBM Història Arbre genealògic dels Cartellà Els Cartellà són documentats en diferents documents del segle XII L’any 1107, Arnau de Cartellà, segons F Monsalvatje, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de…
Castell de Vila-seca de Solcina
Art romànic
El lloc de Vila-seca Villa sicca fou infeudat a perpetuïtat entre el 1162 i 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, per l’arquebisbe Bernat Tort i per Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Encara que no es menciona cap castell, ni en aquest document ni en una escriptura de confirmació de l’instrument anterior feta pel rei Pere I l’any 1208 als fills de l’esmentat Ramon d’Olzina, anomenats Joan, Berenguer, Arnau i Bernat, cal suposar, tanmateix, que el primer donatari degué bastir-hi un castell Encara el 1213…
Castell Vell vescomtal (Barcelona)
Art romànic
El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985, durant la qual fou…
Sant Just i Sant Pastor (Barcelona)
Art romànic
Aquesta església és situada al nucli antic de la ciutat, entre els carrers Ciutat d’Hèrcules i la plaça de Sant Just Tradicionalment és considerada la més antiga i, durant algun temps, l’única parròquia de la ciutat després de la Seu hi fou enterrat el bisbe Pacià, trobat suposadament vers el 1590 pel bisbe Joan Dimes Lloris El temple de Sant Just fou cedit el 965 pels almoiners de Mir a la catedral de Barcelona amb tots els béns, els delmes, les primícies i els drets parroquials entre aquests almoiners es trobaven el comte Borrell II de Barcelona i l’abat de Sant Cugat del Vallès L’església…
Sant Salvador del Prat (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església, des del costat sud-occidental M Anglada Aquesta petita capella es troba situada enmig d’uns camps, a uns 200 m del gran mas del Prat, vers el costat nord-oriental, prop del torrent del Gaiell, a uns 700 m d’altitud, a migjorn de Santa Maria de Besora, amb una distància d’1,50 km Mapa 294M781 Situació 31TDG384633 S’hi accedeix per un camí que comença al trencall que hi ha 10 m abans del punt quilomètric de la carretera BV-5227, de Sant Quirze de Besora a Vidrà, al cantó dret, vers migjorn Cal passar pel mas del Prat, on tenen la clau , i fer menys d’1…
Torre de Ca n’Altimira (Barberà del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa, aprofitada durant segles com a dependència agrícola V Buron Aquesta torre de defensa, descoberta en enderrocar la masia de Ca n’Altimira a la primeria de la dècada dels O anys setanta del nostre segle, és situada al quadrant nord-oriental del terme de Barberà del Vallès, al costat de l’actual cementiri i propera al castell de Barberà És edificada al marge de la fondalada del riu Ripoll, en un lloc estratègic des del qual es domina bona part del curs del riu Mapa L36-15392 Situació 31TDF983976 Situats a la carretera que uneix Sabadell amb Santa Perpètua de…
Castell de Montbrió de la Marca (Sarral)
Art romànic
Segurament aquesta fortalesa degué bastir-se a mitjan segle XI, atès que el lloc de Montbrió ja existia vers l’any 1073, quan el comte Ramon Berenguer I concedí a Udalgar Ramon la quadra de Bufalla més endavant Vallverd, dins el castell de Montclar, perquè hi bastís un castell Entre els límits de la quadra que descriu el document s’esmenta el terme de Montbrió El 1075 el comte Ramon Berenguer I cedí a Ramon Arnau el castell de Montbrió Al segle XII la fortalesa de Montbrió era senyorejada per Guillem Dalmau de Cervera, el qual en fer testament la llegà al seu net, Guerau de Jorba Justament…