Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Elisabeth Cebrián Scheurer

Elisabeth Cebrián Scheurer
Arxiu E. Cebrián
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Jugà a les categories inferiors del Club Bàsquet l’Hospitalet i després passà al Segle XXI, el Club Bàsquet Cantaires de Tortosa 1987-92, el Banco Exterior de Madrid 1992-94, el Club Bàsquet Dorna Godella de València 1994-95, el Club Bàsquet Universitari de Barcelona 1995-98, el Celta de Vigo 1998-2000, el Club Bàsquet Universitat de Barcelona 2000-02, l’Estudiantes de Madrid 2003-04 i l’UB Barça 2004-05 Guanyà cinc títols de Lliga i tres de Copa Fou escollida millor jugadora de bàsquet espanyola 1997, 1998 i seleccionada 1998, 1999 per l’equip del New York Liberty per jugar la…
Akeo Watanabe
Música
Director d’orquestra japonès.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Tòquio, i posteriorment amplià la seva formació a la Juilliard School de Nova York Debutà com a director d’orquestra el 1945 al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Tòquio, i del 1948 al 1954 en fou titular de la Filharmònica L’any 1956 fundà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica del Japó, de la qual tingué la titularitat fins l’any 1968 En aquesta època fou també professor de direcció orquestral a la Universitat de Tòquio 1962-67 Després de passar dos anys a Suïssa, el 1970 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Kyoto, el…
Zdenek Košler
Música
Director d’orquestra txec.
Estudià música a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, on fou deixeble de M Doležil i de K Ancerl El 1951 debutà al Teatre Nacional, i cinc anys després guanyà el primer premi del concurs de Besançon Posteriorment treballà a les òperes d’Olomouc 1958-62 i Ostrava 1962-66 El 1963 guanyà el Premi Mitropoulos, que li comportà la invitació de Leonard Bernstein a l’Orquestra Filharmònica de Nova York, formació que dirigí la temporada 1963-64 Posteriorment ocupà els càrrecs de director musical de l’Òpera Còmica del Berlín Est 1964-68, de l’Orquestra Simfònica de Praga 1966-67 i de…
Tullio Serafin
Música
Director d’orquestra italià.
Es formà al Conservatori de Milà i començà a treballar en l’Orquestra de la Scala com a violinista i, ocasionalment, violista Graduat el 1898, el 1903 feu el seu debut com a director d’orquestra a Ferrara Posteriorment treballà com a director substitut a la Scala, on la seva feina fou molt valorada per A Toscanini, que feu possible la seva promoció Així, el 1907 es presentà al Covent Garden, i dos anys després fou nomenat director principal de la Scala, on romangué fins el 1914, i en 1917-18 Dirigí al Metropolitan de Nova York 1924-34, a l’Òpera de Roma 1934-43 i el 1962 i a l’…
Gianfranco Rivoli
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1937 guanyà el Concurs Nacional de Composició per a piano de Bolonya Tres anys més tard inicià la seva tasca com a director orquestral a la Universitat de Milà 1940 Després de combatre a la Segona Guerra Mundial, fou director de ballet a la Scala de Milà 1946-53 Del 1951 al 1989 dirigí òperes i concerts arreu d’Itàlia i també a l’estranger, especialment a Portugal, on des del 1964 fou director artístic resident de l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i a Suïssa, on els anys 1957-81 fou director habitual de les…
Georges Sébastian
Música
Director d’orquestra hongarès.
Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà el 1921, any en què començà a exercir de mestre de cant a l’Òpera de Munic i a rebre classes de direcció de B Walter Treballà com a director substitut al Metropolitan de Nova York 1923-24 i freqüentà diversos escenaris europeus fins que, el 1927, assumí la titularitat de la Städtische Oper de Berlín, que exercí fins el 1931 Després d’una estada a Moscou, on fou director musical de la ràdio d’aquesta ciutat 1931-37, el 1938 es traslladà als Estats Units, on estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Scranton…
Jean Fournet
Música
Director d’orquestra francès.
Es formà amb el seu pare, flautista i director de banda A quinze anys obtingué una plaça de flautista segon a l’Orquestra del Teatre de les Arts de la seva ciutat natal, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Ph Gaubert i M Moyse Es formà en les disciplines de composició i direcció d’orquestra i obtingué diversos premis El 1950 dirigí l’Orquestra del Concertgebow d’Amsterdam amb un programa dedicat a Ravel Entre els anys 1953 i 1957 actuà de director a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París De nou a Holanda, dirigí l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio Holandesa de…
Leopold Hager
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià al Mozarteum de la seva ciutat natal, on fou deixeble, entre d’altres, de B Paumgartner i on es diplomà en orgue, piano, clavicèmbal i direcció d’orquestra El 1957 s’inicià com a director coral a Magúncia, on fou també director de l’orquestra de la ciutat, abans de posar-se al capdavant de les òperes de Linz 1962-64 i Colònia 1964-65 Després d’una estada a Friburg 1965-69, el 1969 fou nomenat director del Mozarteum de Salzburg, des d’on dirigí i enregistrà les òperes mozartianes de joventut Entre el 1980 i el 1996 fou director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Televisió…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director.
Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva…
Antoni Cumellas i Alsina
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià a l’Escola Pia de Barcelona i visqué a Marsella, Boston, Cuba i Nova York Tornà a Barcelona i el 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas , muntat per la Fox Film Corporation, "El Día Gráfico" i "Arte y Cinematografía", pensat per descobrir nous talents, i que també guanyà María Alba Ambdós viatjaren a Hollywood el 1927, però no tinguè l’èxit de l’actriu, perquè la seva activitat quedà reduïda a quatre films que eren les versions interpretades per espanyols i en castellà, de films nord-americans el drama En nombre de la amistad 1930,…