Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família d’origen alemany, des de petit el seu pare l’orientà cap a la carrera militar A 12 anys es traslladà a l’Iran amb la seva família i posteriorment visqué a Suïssa, Alemanya i Itàlia En tornar als EUA fou admès a l’acadèmia militar de West Point, i poc després de deixar-la fou destinat a Alemanya Al cap de dos anys tornà als EUA i realitzà un màster en enginyeria de projectils teledirigits a la Universitat del Sud de Califòrnia Després anà a West Point com a professor L’any 1964 sollicità el trasllat al Vietnam, on s’integrà a la Brigada Aerotransportada…

Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392 Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i…

El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva…

De la família dels castlans de Mediona, establerta a Mediona, Lavit i altres indrets del Penedès El 1286 el rei li donà la baronia de Pierola El 1274 era ambaixador, per part de l’infant Pere, a França, quan aquell pretenia Navarra El 1285 acompanyà Pere II a Perpinyà, quan pretenia d’apoderar-se de Jaume II de Mallorca, aliat del rei de França Tingué un paper molt destacat en la defensa de Besalú, durant la fracassada invasió a Catalunya de Felip III de França Del 1286 al 1288 fou procurador o lloctinent de Mallorca quan l’infant Alfons ocupà l’illa, a causa de la valença feta…

En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part…

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238 El 1235, amb l’…

Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es…

Fou constituïda el 1927, amb majoria de capital nord-americà, per fusió de la Palma de Mallorca Companyia Elèctrica Mallorquina i la Societat d’Enllumenat per Gas El seu mercat, que en un principi comprenia només Palma i una part del pla de l’illa, fou ampliat per compra d’altres societats Per dificultats, el 1952 fou absorbida per l’ INI El 1957 estengué la seva actuació a Menorca i a Eivissa i el 1968 a Formentera Té centrals a Alcúdia, Son Molines, Sant Joan de Déu, Maó, Eivissa i Formentera L’enllaç submarí d’Eivissa-Formentera funciona des del 1972 i el de Mallorca-Menorca…

Iniciat com a bisetmanari, és la publicació periòdica més antiga de Catalunya després del Diari de Vilanova Publicat ininterrompudament des de la seva fundació, en diverses etapes ha estat escrit en castellà entre d’altres, durant el franquisme o ha adoptat una fórmula bilingüe Durant les guerres de Cuba  arribà a tenir un corresponsal a l’illa que mantenia informats els nombrosos habitants de Sitges i el Garraf que hi tenien familiars emigrats El seu fundador fou Josep Soler i Cartró El 1942 la direcció passà al seu fill Josep Soler i Tasis, i el 1955, al seu net, Josep Manuel…

D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apellatiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions que s’…