Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
cèl·lula tàndem
Física
Tipus de cèl·lula fotovoltaica de capa fina formada per diverses juncions p-n, cada una de les quals capta llum en un rang de longitud d’ona diferent, amb l’objecte de tenir un màxim aprofitament de la llum solar i maximitzar el seu rendiment de conversió energètica.
draga xucladora
Construcció i obres públiques
Draga formada per un braç de succió que va fins al llit marí sorrenc que cal dragar, on xucla la sorra amb l’aigua i aboca els materials al compartiment per a runa, o bé, mitjançant una canalització tubular suportada per flotadors, els transporta a l’indret receptor.
Douro Litoral
Divisió administrativa
Antiga regió del nord-est de Portugal, formada per una part dels districtes de Porto, Viseu i Aveiro que s’estenia des de les vores de l’estuari de Cávado fins a les de l’albufera d’Aveiro, i Douro amunt fins a la Serra do Marāo (1.415 m).
La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Douro i els seus afluents, entre els quals es destaquen el Tâmega, el Paiva i l’Ave L’agricultura és intensiva, en part de regadiu hi domina el bestiar boví i porcí i destaca la pesca La indústria hi ha arrelat de temps i s’ha diversificat L’única ciutat notable és Porto, metròpolis de tot el nord portuguès
joc de segments
Indústria tèxtil
Mecanisme per al moviment dels lliços en els telers, en el qual cada excèntrica és formada per un disc en la vora del qual van fixats uns segments de diferents contorns exteriors, amb la combinació dels quals hom obté l’excèntrica convenient per a obtenir el lligament desitjat.
plastró
Anatomia animal
Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis, que presenta forma de làmina molt plana i és típicament formada per 9 plaques òssies: una placa entoplastral, dues plaques hipoplastrals, dues d’epiplastrals, dues d’hioplastrals i dues de xifoplastrals; a vegades, poden presentar-se també dues plaques mesoplastrals.
La unió amb l’escut o regió dorsal de la closca té lloc mitjançant un pont entre les vores laterals de les hioplastrals i les hipoplastrals i les plaques marginals de l’escut
Regne Unit

Estat
Estat insular del NW d’Europa, a l’oceà Atlàntic. A més de l’illa de la Gran Bretanya (formada pels països d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les), comprèn Irlanda del Nord o Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d’Escòcia); la capital és Londres.
La geografia física El relleu i la geologia Les illes Britàniques formen l’extrem occidental de l’ampla plataforma continental del NW d’Europa Unides al continent fins a èpoques geològiques recents, són estructuralment una part d’Europa en el transcurs de les diverses eres geològiques foren afectades pels mateixos plegaments del continent, que formaren sistemes muntanyosos comuns a ambdós Així, el plegament caledonià ocorre tant al N de Galles i el N d’Escòcia com a Noruega, i l’Armoricà i l’Hercinià, tant a Galles, Cornualla i Devon com a la Bretanya i el Massís Central A conseqüència del…
porrassa

Porrassa
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula.
plumbicó
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge basat en el vidicó i que constitueix un perfeccionament d’aquest; en el plumbicó la capa fotoconductora és formada per òxid de plom amb una finíssima pel·lícula de semiconductor de tipus p per un costat i una altra de tipus n per l’altre costat.
La sensibilitat d’aquest tub és molt elevada i té una resposta molt més ràpida que el vidicó És emprat especialment en les cambres per a televisió en colors
perrotina
Indústria tèxtil
Màquina, ja en desús, inventada per l’enginyer francès Louis Jérôme Perrot (1798-1878), per tal de mecanitzar l’estampació a mà o a bac, formada per un prisma central al voltant del qual passaven intermitentment la tela acompanyadora, els bruts i la tela que hom volia estampar.
Els motlles plans en relleu eren aplicats a pressió contra les cares del prisma i era estampat el teixit Hi havia un sistema de pasteres i corrons que aplicaven el color d’estampació al motlle Estampava com a màxim quatre colors i les dimensions dels motlles eren molt limitades
bota
Indústria tèxtil
Debanadora grossa formada per regles de fusta on, en alguns ordidors, s’enrotllen els fils en forma de faixes; un dels seus extrems és de forma cònica per tal que el fil, en desplaçar-se, resti encreuat i no s’emboliqui en desenrotllar-se per a passar al plegador.