Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Castell de Caldes (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Construcció circular, única resta de l’antic castell de Caldes, bastit en part sobre les antigues restes romàniques J Bolòs Al sector nord-oest del nucli urbà de Caldes de Malavella, dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau, hi ha les restes d’una fortificació, que es dreça sobre les ruïnes de les termes romanes ACC Mapa 333M781 Situació TDG842322 Història En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa esment de la “ carta forum de Calidis ” En aquest document són anomenades diverses persones amb el cognom de Caldes “ Raimundum Guilelmum de…
Sant Esteve de Sorre (Sort)
Art romànic
Situació Fragment de mur romànic amb la porta original tapiada, un dels elements que indiquen l’antiguitat d’aquest edifici ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és al centre del poble de Sorre, situat entre Sort i Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH437019 Història El lloc d’ Assor , que podem identificar amb Sorre, apareix en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell De la seva església parroquial dedicada a sant Esteve no coneixem documentació anterior a la visita que realitzaren els delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, en el seu recorregut per les…
La força d’Àreu (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Basament de la torre o fortificació que corona el nucli de la força d’Àreu ECSA - J Bolòs Construcció situada darrere de l’església de Sant Feliu de la força d’Àreu L’itinerari és el mateix que per a anar a l’església JBM-JJBR Mapa 34-9182 Situació 31TCH627167 Història Als segles XI i XII la vila i el castell d’Àreu seguiren el llarg i conflictiu procés de feudalització de la Vall Ferrera Els segles XIII i XIV estigueren marcats per la difícil coexistència de drets de l’església d’Urgell, els feudataris del comte de Pallars Galliner i Toralla, i els comtes de Foix i…
Castell de Pedra (Àger)
Art romànic
Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al llarg de dues…
Habitatge del Tossal Rostides (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Detall de les escasses restes d’aquest habitatge o fortificació que domina la Noguera de Tor ESG Les restes d’aquest antic habitatge es troben a l’anomenat Tossal Rostides, un contrafort del vessant oest de la Serra Capitana que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, al N d’Iran Mapa 32-10 213 Situació 31TCH173038 Per a arribar-hi des del poble d’Iran, cal seguir una pista nova que va al Pont de Saraís, per on es creua la Noguera de Tor Justament en el segon revolt del camí cal deixar el cotxe, pujar en direcció W, i en deu minuts s’arriba al capdamunt de l’elevació on hi ha la…
Castell Reial o Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà)
Art romànic
El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270 El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274 Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285 La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II †1311 Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell gràcies a una remarcable sèrie…
Sant Miquel de la Vall

Vista del poble de Sant Miquel de la Vall
© Xevi Varela
Poble
Poble (845 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys).
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una…
Sant Elm
Santuari
Santuari del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat a l’antic puig Castellar o puig de Sant Elm (98 m), promontori que tanca el port de Sant Feliu i domina pel S la vila.
A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un notable altar…
Canyet
Barri
Barri de Badalona (Barcelonès) al NE de la ciutat.
Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del barri hi destaquen Can Bofí…
Bonansa
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la conca de la Noguera Ribagorçana, que forma el límit oriental del municipi i recull les aigües de les rieres de Sirès, de Montot i de la Mola, que drenen el terme.
Els contraforts septentrionals de la serra del Cis en formen els principals accidents, i és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc L’agricultura és quasi totalment de secà dels conreus tradicionals subsisteixen els cereals 9% i ha desaparegut la vinya a favor del farratge 88% Les terres de conreu són explotades en un 69% per llurs propietaris La ramaderia disposa de 3580 caps de bestiar oví i 183 caps de boví Una indústria extractiva explota les pedreres El poble 60 h agl 1981 1250 m alt, a l’esquerra de la riera de la Mola, havia format…