Resultats de la cerca

El 1718 proporcionà un excellent llibret per a l’obra Acis and Galatea de GF Händel El 1728 s’estrenà The Beggar’s opera 'L’òpera del captaire', amb llibret de Gay El compositor Johann Christoph Pepusch arranjà melodies populars angleses per a musicar el text Així nasqué la ballad opera , gènere de gran èxit a Londres durant el primer terç del segle XVIII No s’han conservat les parts orquestrals manuscrites d’aquesta obra, però se sap que les cançons s’interpretaven amb curts preludis i postludis orquestrals inspirats en el material melòdic de les mateixes peces Els protagonistes, en lloc de…

Visqué la major part de la seva vida en territori austríac i bohemi Les primeres informacions biogràfiques el situen com a monjo als monestirs austríacs de Melk i Zwettl Cap al 1574 actuà com a cantor a la cort imperial de Viena Entre el 1580 i el 1585 treballà com a mestre de capella del bisbat d’Olomuc, a Moràvia, i després d’una curta estada a Breslau obtingué el càrrec de kantor de l’església de Sant Joan, a Praga El 1581 ingressà a la Companyia de Jesús Fou un gran mestre del contrapunt policoral i gaudí de molta fama en el seu temps La major part de la seva producció consisteix en…

Estudià piano amb Maria Canela al Conservatori de Música del Liceu, i harmonia i composició amb Cristòfor Taltabull El seu catàleg inclou composicions per a piano, veu i piano, violoncel i flauta Les seves obres per a piano han estat presentades per intèrprets de la talla d’Àngels Presutto, Montserrat Massagué, Josefina Gómez-Toldrà i Naomi Kimura en diversos països europeus i del continent americà Dins del conjunt de la seva obra, que inclou més d’un centenar de peces, cal esmentar Danza breve per a piano 1960, Elegia per a violoncel i piano 1990, Sonatina per a piano 1990, Imatges 1991 per…

Es formà a Nova York i Connecticut, ciutat on, el 1964, es graduà en arts escèniques al College Sarah Lawrence S’interessà pel cant, el cinema i la coreografia i la direcció teatrals La seva primera obra de teatre, Julia , s’estrenà al Museu Guggenheim de Nova York el 1969 Entre la seva producció teatral destaca Quarry , estrenada el 1976 A la dècada dels anys setanta esdevingué un dels membres més populars de l’avantguarda del downtown Creà una tècnica vocal que incloïa notes extremes, crits i sons, com si cantés música d’una cultura ètnica inventada per ella Al piano combinà estructures…

Fill de l’orguener Pedro de la Orden, destacà sobretot en la construcció dels dos instruments de les catedrals de Conca 1768-70 i els dos de la de Màlaga 1778-1882 Tant en l’una com en l’altra treballà amb l’arquitecte José Martín de Aldehuela, que li dissenyà les caixes dels orgues Sobresortí dins l’escola orguenera de Conca segles XVII-XVIII tant per la monumentalitat com per l’encert i la qualitat de les seves obres Qualitat que culminà en els orgues de Màlaga amb quatre cadiretes, on executà la doble façana més gran i més ben resolta de tot el segle XVIII No li passà…

Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces…

Fou infant del cor sota la direcció del seu cosí Samuel Friedrich Capricornus Quan aquest morí, fou mestre de capella a la cort de Baden-Durlach 1666-82, i posteriorment, de la Barfüsserkirche 1682-92 Després d’un any com a tenor a Weimar, el 1695 arribà a ser vicemestre de capella de la cort i des del 1697 també fou director del teatre de l’Òpera A més de la seva pròpia música, interpretava la de compositors com WC Briegel i JP Krieger Strattner fou un prolífic autor de música religiosa, especialment de cantates i himnes En destaca l’edició de la collecció d’himnes de Joachim Neander La seva…

Se sap poc de la seva primera joventut, però sembla que exercí d’organista en diverses esglésies de la regió de Cremona Des del 1583 estigué actiu a la capella musical de la família dels Gonzaga a Màntua i a partir del 1596, arran de la mort de Jacques de Wert, exercí el càrrec de mestre de capella de la cort ducal A la seva mort, la plaça fou ocupada per Claudio Monteverdi Tot i que també publicà algunes composicions sacres, destacà com a compositor de madrigals, que foren molt difosos i gaudiren d’una molt bona acollida Entre el 1579 i el 1612 se n’editaren no menys de vuit…

Estudià amb J Scheffler a Magdeburg i amb J Schelle a Leipzig Cantà com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel del 1686 al 1689, any a partir del qual fou mestre de capella del duc de Slesvig-Holstein En 1695-97 exercí provisionalment el càrrec de mestre de capella a Coburg Altra vegada a la cort de Wolfenbüttel, hi actuà com a cantant d’òpera i fou professor de cant La producció musical d’Österreich comprèn música sacra i profana Dins la música sacra sobresurten les cantates, que es caracteritzen pel fort contrast entre passatges per a solista amb acompanyament de baix continu i…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Henneberger piano, A Kranhals direcció i G Güldenstein teoria Posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Basilea, on fou deixeble de Walter Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabats els estudis en aquest centre 1952, inicià la seva carrera com a director al capdavant de cors i orquestres d’aficionats El 1955, gràcies a una beca, anà a Alemanya a estudiar a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou alumne de G Bialas i W Fortner El 1956 i el 1960 assistí als Cursos de Darmstadt El 1968 retornà a Suïssa i ocupà la plaça de professor…