Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
vall de Montesa
Vall
Subcomarca de la Costera, formada per la vall alta i mitjana del riu Cànyoles (dit també riu de Montesa), afluent del riu d’Albaida.
La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra Plana que la separa de la…
Bèrgam
El baptisteri de Bèrgam, situat dins del conjunt monumental de la ciutat
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Llombardia, Itàlia, capital de la província de Bèrgam, als contraforts dels Alps.
Situada entre les valls dels rius Brembo i Serio, és un actiu centre agrícola cereals, fruita, vinya, hortalisses, comercial i industrial metallúrgia, indústria tèxtil, del paper, de productes químics, mecànics i elèctrics i del ciment És un nus de carreteres i de ferrocarrils La ciutat és formada per dues parts la baixa , més moderna, al pla, i l’ alta , més antiga, situada sobre un turó, en la qual sobresurten la catedral 1459-1650, amb façana del segle XIX, l’església de Santa Maria Maggiore 1132-1400 i la Capella Colleone 1476, obra mestra de Giovanni Antonio Amadeo, que conté importants…
Arkhangel’sk
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Arkhangel’sk, Rússia, vora la mar Blanca.
És una ciutat fustera i un port important a l’embocadura del Dvina És el principal port en el comerç de fusta de Rússia, bé que només es troba lliure de glaç de maig a octubre La indústria es troba lligada a la fusta serradores, pasta de fusta, paper i d’altres derivats També té indústries químiques d’adob de pells i pesqueres Exporta pells, cuir, lli i mantega El port serveix de base a les rutes marítimes del nord A mitjan s XVI els anglesos fundaren a la zona d’Arkhangel’sk un establiment a Kholmogory que fou traslladat el 1584 a la riba dreta del riu, amb el nom de Novo…
Zelanda

Vista de Zelanda
© NBTC
Divisió administrativa
Província del SW dels Països Baixos.
La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels celtes, fou…
el Torricó
Església parroquial de Sant Bartomeu del Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La indústria, molt…
la Cabanassa
la Cabanassa (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al pla de la Perxa, a la dreta de la Tet, que envolta, en gran part, el terme de Montlluís; el riu de Jardó, afluent de la Tet, separa el terme, al sud, del de Sant Pere dels Forcats; a l’oest del coll de la Perxa enclou, encara, un petit sector de la vall de Bolquera, dins la conca del Segre.
La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del riu pertanyen…
Bioko
Illa
Illa de Guinea Equatorial.
És dividida en les províncies de Bioko Norte capital Malabo i Bioko Sur capital Luba D’origen volcànic, és la continuació del mont Camerun el pic més alt de l’illa és el de Santa Isabel 3 003 m El clima és equatorial modificat per l’altitud i la mar Hom conrea cacau, cafè i bananes per a l’exportació Els bubis en constitueixen la població aborigen Hi ha indústria alimentària i producció d’energia elèctrica Malabo és el port més important Fou descoberta ~1470 pel portuguès Fernão do Pó i fou integrada en les possessions portugueses del golf de Guinea Incorporada a la corona…
Bratislava
Ciutat
Capital del kraj de l’Eslovàquia Occidental i de la República d’Eslovàquia.
Situada a la vora esquerra del Danubi, és un port fluvial i centre comercial de la plana de l’Eslovàquia Occidental Al centre hi ha l’antic barri dels afers, i als voltants de la ciutat hi ha els nuclis industrials maquinària pesant, fibres artificials, productes químics i indústria alimentària Una refineria tracta el petroli que, mitjançant un oleoducte de 4500 km, prové de les conques del Volga Centre cultural Acadèmia de Ciències, Museu Nacional, Galeria Nacional i d’ensenyament superior Univerzita Komenského Bratislava, fundada el 1919, Slovenská Vysoká Skola Technická Bratislava, fundada…
Benifaió
Benifaió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb l’Horta.
El regadiu 1 632 ha ocupa la major part del terme 81%, i aprofita l’aigua de diverses fonts i pous, a més de la séquia reial del Xúquer produeix cítrics, fruiters i tot tipus d’hortalisses El secà es redueix al conreu del garrofer Les terres de conreu, molt repartides, són conreades en un 80% pels propietaris i la resta per arrendataris Hi ha granges avícoles El sector primari ocupa encara un 24% de la població activa Té indústries alimentàries, de material de construcció, de mobles i la tradicional indústria del vímet coves i cadires El sector secundari arriba al 29% dels actius…
Beaujolais
País de la regió històrica del Lionès, França, als contraforts nord-orientals del Massís Central.
Inclòs essencialment al departament del Roine És una àrea muntanyosa 1 012 m alt al Mont Saint-Rigaud, d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió Els seus terrenys, cristallins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excellent per al conreu de la vinya vi de Beaujolais Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà, per casament…
