Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
diazoic | diazoica
Química
Dit del compost orgànic que conté en la molècula dos àtoms de nitrogen directament units entre ells.
Dels quals solament un va unit a la part orgànica R de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans R=96sb=, les sals de diazoni R-96sb≡N, els diazoats R-N=n-O⊕, els àcids diazosulfònics R-N=N-SO 3 rH, els diazocianurs R-N=N-C≡N, els diazohidròxids R-N=N-OH, o els diazosulfonats R-N=N-SO 3 86sb
esterasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que hidrolitzen (hidrolasa) enllaços èster.
Un grup d’esterases comprèn les que actuen sobre els èsters carboxílics dels triglicèrids lipasa, fosfolípids, acetilcolina, o sobre els èsters del colesterol o d’alcohols simples N'hi ha unes altres que són actives sobre els èsters d’àcids inorgànics, com el fosfòric fosfomonoesterasa , fosfodiesterasa , nucleasa o el sulfúric sulfatasa En general participen en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari
iridi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup del platí, de nombre atòmic 77, pes atòmic 192,2 i valències generalment de +3 i +4 (i, menys sovint, de +1 i +2).
L’iridi ocorre en estat metàllic aliat amb el platí i amb l’or En estat pur no és atacat ni pels àcids ni per l’aigua règia, però en calent i en presència d’aire o d’oxigen s’oxida lentament amb formació d’Ir 2 O Amb el platí forma aliatges molt durs, emprats per a fabricar termoparells i les puntes de les plomes estilogràfiques
colorants antraquinònics
Química
Colorants sintètics derivats de l’antraquinona.
L’antraquinona conté com a cromòfors els grups —CO— quinònics i els dobles enllaços aromàtics La introducció en la molècula d’auxocroms, en posicions adequades, condueix a una gran varietat de colorants, molt utilitzats en tintura i molt apreciats per llur solidesa Llurs números en el Colour Index van del 58000 al 72999 El nombre i la posició dels auxocroms influeixen molt sobre el color, i llur efecte és tant més acusat com més pròxims es troben dels grups CO Des del punt de vista químic, els colorants antraquinònics es classifiquen d’acord amb la natura dels auxocroms i hom distingeix,…
Els basidiolíquens
Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…
pentaeritritol
Química
Alcohol tetrahidroxílic saturat.
És un sòlid cristallí blanc, de sabor dolç, que es fon a 262°C És soluble en l’aigua i insoluble en els dissolvents apròtics Hom l’obté per reacció de l’acetaldehid amb un excés de formaldehid, en medi alcalí És molt fàcilment esterificable amb àcids orgànics És emprat en la fabricació de resines alquídiques i en la síntesi de productes farmacèutics, plastificants, insecticides, olis assecants i explosius
paraldehid
Química
Trímer cíclic de l’acetaldehid
.
És un líquid incolor d’olor agradable que bull a 124,5°C, soluble en l’aigua i en la majoria dels dissolvents orgànics És estable enfront de les bases, i regenera fàcilment l’acetaldehid per tractament amb traces d’àcid mineral Hom l’obté per l’acció dels àcids minerals sobre l’acetaldehid És un substitut d’aquest aldehid en les seves aplicacions, però amb l’avantatge d’ésser menys inflamable
base
Química
Família d’hidrocarburs que forma el percentatge més important o característic de la composició d’un petroli.
Hom diu que el petroli és de base parafínica si hi predominen les parafines, de base naftènica quan hi predominen els àcids naftènics i derivats, de base aromàtica quan hi predominen els composts aromàtics, de base asfàltica quan és ric en hidrocarburs d’alt pes molecular, dels quals hom obté per destillació una gran quantitat d’asfalt, etc En general, els petrolis d’una regió determinada presenten una mateixa base
fragmentació
Geomorfologia
Hidrografia
Divisió d’una massa rocallosa en fragments a causa de l’acció del glaç i de la coberta vegetal.
En glaçar-se, l’aigua que hi ha a les fissures exerceix una pressió, que provoca, en el desglaç, unes ruptures en les roques segons llur estructura gelivació De la coberta vegetal, les arrels de les plantes poden arribar a tenir una acció mecànica, car penetren pels plans d’estratificació o per les diàclasis produeixen també, però, la fragmentació de les roques per acció química exsudació d’àcids
acridina

Acridina
©
Química
Compost heterocíclic.
Dóna en els dissolvents orgànics solucions de fluorescència blava És una base dèbil i forma sals cristallines, grogues, amb els àcids minerals És extret de la fracció antracènica del quitrà d’hulla i pot ésser preparat per síntesi Té escasses aplicacions, ja que els seus derivats importants són preparats a partir d’altres primeres matèries El seu punt de fusió és de 111℃ i el d’ebullició de 346℃
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina