Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació. Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa, i han format un tal·lus granulós (Botrydina) o esquamulós (Coriscium). A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia (noteu-hi les esquàmules verdes), que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues. Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana. Una altra espècie, O. ericetorum, amb tal·lus de tipus Botrydina, ha estat trobada al nostre país, sobre sòls àcids.
Volkmar Wirth.
Els basidiomicets també s’han liquenificat, però amb una freqüència molt inferior a la dels ascomicets. Els basidiolíquens així originats són especialment freqüents a les regions intertropicals on, a més a més, presenten els tal·lus de mida més grossa. Poden presentar dos tipus bàsics de tal·lus, morfològicament ben diferents: el tipus Coriscium, format per esquàmules més o menys arrodonides, lobulades, juxtaposades o imbricades, de color verd (molt viu en estat hidratat i blanquinós en sec) a la cara superior, mentre que la cara inferior és blanca; i el tipus Botrydina, de tal·lus crustaci finament granulós, de color verd intens, lleugerament gelatinós en estat hidratat. En les regions tropicals és bastant freqüent, tant sobre arbres i arbusts com als talussos, Dictyonema montanum (=Cora pavonia), amb el tal·lus de tipus Coriscium però molt desenvolupat, que recorda, pel seu aspecte zonat, un basidiocarp prim del bolet de soca Trametes versicolor o el tal·lus de l’alga Padina pavonica.
Fins ara, al nostre territori només ha estat trobada una espècie de basidioliquen, Omphalina ericetorum (=O. umbellifera), el tal·lus de la qual, de tipus Botrydina, és relativament freqüent als talussos terrosos àcids, o sobre fusta en descomposició. Les algues, del gènere Coccomyxa, formen uns glomèruls més o menys esfèrics, visibles amb una bona lupa, revestits per un pseudoparènquima de natura fúngica, i interrelacionats mitjançant hifes septades. La fructificació, sense algues, és un bolet semblant a les Omphalina no liquenificades. El barret (7-12 mm) és hemisfèric, pla o una mica deprimit al centre, costulat al marge, de color bru camussa, amb matisos groguencs. Les làmines, que es transparenten a través de la cara superior del barret, són gruixudes, d’aresta obtusa, decurrents, de color blanc i amb laminetes entre elles. El peu (15-20 × 1-5 mm) és del mateix color que el barret, excepte a la base, on hi ha grups d’hifes blanques més o menys perpendiculars. S’ha trobat a Llinars del Vallès, el Montseny i els Pirineus (Moixeró, Collada de Toses). O. hudsoniana forma, sobre sòls àcids, als Alps, tal·lus esquamulosos anomenats Coriscium viride. Ja hem indicat anteriorment la possibilitat que Normandina pulchella, sempre estèril, sigui un basidiomicet liquenificat, que només es reprodueix asexualment, per soredis.