Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
clorofil·la
Bioquímica
Pigment verd que presenten les plantes i els protocarionts fotosintetitzadors, d’estructura porfirínica amb un àtom de magnesi central, de fòrmula
.
Les principals clorfilles són les a i b , que es troben en les plantes superiors i en les algues verdes Per a la clorofilla a , R = CH 3 per a la b , R = CHO La clorofilla c es troba en diatomees, dinoflagellats i feòfits fonamentalment, la clorofilla d , en els doròfits, i la bacterioclorofilla , en els bacteris Les diferències entre aquestes clorofilles són relativament petites, però totes tenen llur fució específica en la fotosíntesi En les plantes superiors, la clorofilla es troba al cloroplast, on té lloc la fotosíntesi Industrialment la cloroflla és utilitzada en la preparació de…
wolframat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tungstè com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions
vanadat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el vanadi com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
En són coneguts una gran varietat, i s’originen pel tractament amb àlcalis aquosos de l’òxid de vanadi V, V₂O₅ L’estructura de les espècies presents en dissolució depèn marcadament del pH, i va des d’anions discrets, com VO₂OH₃ 2- , fins a polianions, com V₁₀O₂₈ 6-
constant d’apantallament
Física
Diferència entre el nombre atòmic real d’un àtom i el nombre atòmic efectiu, conseqüència del núvol d’electrons d’apantallament.
oxazole
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell carbonat de cinc membres que conté alhora un àtom d’oxigen i un de nitrogen.
Presenta caràcter aromàtic És un líquid incolor que bull a 69°C Té la fórmula
energia d’ionització
Física
Química
Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
Hom la mesura en eV
inactiu | inactiva
Química
Dit dels composts que contenen en llur molècula un àtom de carboni asimètric i que, per tant, no tenen activitat òptica.
grafà
Física
Hidrocarbur laminar d’estructura similar al grafè, però en el qual cada àtom de carboni és unit, a més, a un àtom d’hidrogen, de manera que els àtoms d’hidrogen queden disposats a banda i banda de la làmina de carbonis, la qual resulta aïllant elèctricament.
Actualment el grafà se sol obtenir per hidrogenació del grafè
grafè
Química
Estructura laminar d’àtoms de carboni amb la mateixa estructura cristal·lina hexagonal que el grafit, però d’un sol àtom de gruix.
Té característiques de semiconductor i presenta un comportament poc usual, tant a nivell electrònic com a nivell mecànic, cosa que ha generat grans expectatives pel que fa al seu ús en diferents aplicacions, principalment en el camp de la nanotecnologia Des del punt de vista electrònic, el grafè permet el flux d’electrons a velocitats cent cops superiors a les del silici, considerat fins fa poc com el més versàtil dels superconductors això, juntament a la seva enorme resistència i flexibilitat, ha de permetre la fabricació de transistors capaços de funcionar a alta velocitat i de materials…