Resultats de la cerca

Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna catalana En…

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els…

Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exerceix com a illustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine 1977, Soy el aire 1980, A la busca de Marte el guerrero 1984, Els lusíades 1989 i El món inventat 1990 Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil La Ballena Alegre , Trinca , El Acordeón , i com a illustrador gràfic en mitjans de comunicació Cambio 16 , El País , entre d’altres Dins el món del còmic collaborà a Rumbo Sur i Cairo , entre altres, ha publicat diversos…

El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’…

Aquest castell, avui desaparegut, però antigament situat prop de Taús i Castells, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que en va donar la meitat a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Aquest castell i els de Saüquet, Taús i de Castells van ser motiu de lluita l’any 1194 entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarrascó i Bernat de Taus, amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es féu un acord pel qual Pere d’Orcau era autoritzat a tenir vuit homes en aquests castells i en concret es va deixar a Pere Miró el castell de…

L’església parroquial de Pacs, sota l’advocació de Sant Genís es troba al lloc on hi hagué una església romànica, la qual fou completament enderrocada en fer-se l’actual S’esmenta per primera vegada l’any 992 dins el terme del castell d’Olèrdola En el testament de Guisla de Santmartí, filla de Gombau de Besora, del 1080 , es concedí al monestir de Sant Cugat el seu pa i vi amb els cups i les botes que hi havia al castell de Pacs, excepte la meitat d’un cafís d’ordi que restà per a l’església de Sant Genís de Pacs La parròquia de Pacs és esmentada des del 1177, que Bertran de…

Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb Violant d’…

Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral gironina romangué…

El lloc és esmentat el 940 com a “Palatio Meserata” Al llarg del segle XI trobem citat en diverses ocasions el lloc de Marata El 1002 apareix a la confirmació feta pel papa al monestir de Sant Cugat sobre les propietats que el cenobi té a “Messerata” i a Samalús El 1023 els comtes de Barcelona venen a Guadal uns feus dins del terme de Marata El 1101 consta que les esglésies de Messerata i Paciolo són de Berenguer Ramon de Montcada El 1382 Pere III ven a Simó Salzet les jurisdiccions de Marata, Corró d’Amunt i Corró d’Avall Quant al llinatge dels Masserata , ja apareix documentat a partir del…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Sempre fou una petita capella rural d’un sector del terme i no sembla que mai hagués arribat a tenir la consideració de sufragània El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069, que Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona uns béns situats a Sant Pere de Vim, els quals afrontaven amb el castell de Rubió L’església es documenta l’any 1198, data en què Pere Bertran de Rubió i la seva muller Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa, en la qual se…