Resultats de la cerca

Introducció Fases de la guerra de Successió De fet, aquest fou el darrer dels nombrosos enfrontaments desencadenats a Europa per la política expansionista de Lluís XIV de França A la mort de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó , l’emperador germànic Leopold I, Anglaterra i Holanda no acceptaren el testament últim del monarca traspassat, que cedia els regnes hispànics i llurs dependències territorials a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, i defensaren els drets successoris de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria Fou decisiva en la formació d’aquesta coalició armada contrària als…

Exercí d’educador a Maó Fou destinat a Palma, on formà part del professorat de l’Institut Balear i dirigí l’Escola Normal de Mestres La seva tasca fou significativa sobretot pel que fa a la formació i influència sobre els futurs mestres També destacà per l’elaboració de diversos manuals d’estudi per als alumnes, que el feren mereixedor dels premis de la Comissió Provincial 1857 i de la Direcció General d’Instrucció Pública 1869 Fou collaborador del Diario de Palma De la seva producció historiogràfica destaca el Compendio de geografía e historia de las Baleares 1866, obra didàctica destinada…

Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija…

Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi…

Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres…

Capità d’enginyers militars de l’Exèrcit de Terra, el 1905 assistí com a representant de l’Estat espanyol a la Primera Conferència de la Federació Aeronàutica Internacional, celebrada a París, i encarregà a l’artista Ricard Causarás i Casaña el disseny i la construcció d’un aeroplà monoplà de forma triangular d’ala delta rígid, patentat el 1909 Lluità al Marroc, a partir de l’any 1913, i fundà l’Escola de Pilots Militars de l’Exèrcit de Terra, a l’aeròdrom de Cuatro Vientos Madrid Participà en el desembarcament d’Alhucemas 1925 D’ideologia monàrquica, el 1931 s’exilià en proclamar-se la…

La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els…

Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per convicció,…

Llicenciat 1944 i doctorat 1948 en filologia clàssica per la Universitat de Madrid, es llicencià en periodisme a l’Escola Oficial 1954 Membre de l’ Opus Dei des del 1943, es relacionà amb els sectors més moderats del franquisme i collaborà en nombrosos periòdics El 1966 fou nomenat editor del diari Madrid , lleugerament crític amb el règim i clausurat el 1971 Membre del consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg fins a la seva dissolució 1969, formà part del grup de tutors encarregats de l’educació del futur rei Joan Carles I d’Espanya El 1975 fou cofundador del Partido…

Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència 1643 i aviat…