Resultats de la cerca
Es mostren 1534 resultats
Josep Antoni Homs i Bisa
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor i dibuixant.
Es formà a Llotja Fou deixeble de JCampeny i EClarasó Treballà en illustració i dibuixà per a editorials estrangeres, aprengué a tallar pedra i fusta amb el mestre Antoni Alsina Viatjà per Europa i Amèrica, i fou membre de l’escola de Ceret A Barcelona féu una important exposició el 1926 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà obres com Agnus Dei , La calma , La marinada , Tema infantil , Dansarina popular , Diana , Labor i quatre composicions per a fonts públiques Collaborà durant dos anys en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Hi participà amb…
marquesat d’Anglesola
Història
Títol concedit el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.
El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner
Castell i vila medieval de Peralada
Art romànic
Situació Peralada és una vila que es troba a la riba dreta de l’Orlina davant la seva confluència amb el Llobregat d’Empordà, rius que l’encerclen pel sud-oest i per ponent El nucli més antic de la vila, enlairada damunt un petit turó, és al voltant del castell, centre del pagus i el comtat de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG008842 Hom pot arribar a Peralada des de Figueres, agafant una carretera que hi ha vers tramuntana i que hi porta després de passar per Vilabertran JVV Història Pla de la població Les muralles dibuixades de colorvermell són dels segles X-XI o, fins i tot, en algun…
Bernat Ylla i Bach
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola Municipal de Belles Arts de Vic i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona El 1938 s’installà a Brusselles i estudià a l’École Royale des Beaux-Arts de Brusselles Més tard s’installà a París, on fou deixeble d' André Lhote a l’Escola d’Art Modern El 1943 retornà a Catalunya, el mateix any féu la seva primera exposició a la Sala Comellas de la seva ciutat natal, i el 1944 a la sala Dalmau de Barcelona Residí també a Deià, Mallorca, des del 1947, i el 1951 s’installà a França definitivament Fou premiat a Biarritz, Niort i París, entre d’altres D’obra bàsicament…
Cançoneret de Ripoll
Literatura catalana
Recull poètic del segon quart del segle XIV contingut en el manuscrit 129 de Ripoll juntament amb un fragment de les Regles de trobar de Jofre de Foixà, a les quals manca l’inici, i amb dos breus tractats, l’un sobre gèneres poètics exemplificat, i l’altre sobre les classes de rima.
Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar…
,
Museu de Belles Arts de València
Museu
Museu creat a València el 1837 per agregació, a la col·lecció artística de l’Acadèmia de Sant Carles (1768), d’obres procedents de diversos edificis religiosos desamortitzats (1835) —Sant Miquel dels Reis, Portaceli, la Murta, etc— i, posteriorment, de donacions particulars i estatals.
Installat 1838 al convent del Carme, fou obert el 1839 Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou reinaugurat el 1946 Amb 85 sales i unes 2000 peces exposades escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc, és especialment ric en obres d’origen valencià en pintura, dels primitius fins avui Pere Nicolau, Andreu Marçal de Sax, Joan Reixac, Dalmau, els Osona, Joanes, Llanos, Ribalta, Ribera, Espinosa, Esteve i Miquel Marc, Maella, Vicent López, Pinazo, Sorolla, Muñoz Degrain, Salvà i Simbor, Verde, els Benlliure, Abril, Agrassot, Martínez i Cubells, Emili Sala, Segrelles i d’…
Mercè Boixareu i Vilaplana
Literatura
Filòloga i assagista.
Estudià a la Universitat de Barcelona i després a Ginebra amb Jean Rousset, on es llicencià en literatura francesa Des del 1991 és catedràtica de filologia francesa de la UNED El 1997 es doctorà en filologia catalana Ha publicat estudis sobre Baudelaire i Mallarmé i novellistes francesos dels segles XVII i XVIII També dues obres fonamentals sobre poesia catalana Vida i obra de Màrius Torres 1968, premi Josep Yxart 1967 i El jo poètic de Carles Riba i Paul Valéry 1978, aquesta darrera, tema de la seva tesi doctoral Igualment, és autora de Lectura de Carles Riba i Màrius Torres 1993 Té treballs…
,
Vallfornès o Vallfornera (Tagamanent)
Art romànic
Antiga propietat i casal documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda donaren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folch i Ermessenda Es troba en una vall del costat meridional del Pla de la Calma, en la qual s’origina la riera de Cànoves o de Cardedeu El casal actual fou construït a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent de la branca dels Rocabertí L’escut d’aquest llinatge es veu al sector més vell del casal i consta d’una làpida de marbre situada a la capella, ara en ruïnes, on diu, en un mal llatí, que la casa fou edificada pel…
Castell de Calaceit
Art romànic
La vila de Calaceit és emplaçada a 511 m d’altitud, a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El seu antic castell, avui dia desaparegut, és documentat des de l’any 1192 any en què Ponç, bisbe de Tortosa, i Ponç, prior, donaren a Dalmau de Canyelles i al seu cunyat Rotllan de Cambrils, senyors de Calaceit, la tercera part del delme del “ castelli de Calazeif aquesta fortificació era a la part més alta del turó, on hi ha la població, i tenia una gran torre de defensa Durant els primers anys posteriors a la conquesta cristiana…
Tres-cents Noranta-u
Portada d’un número de Tres-cents Noranta-u
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona per Francis Picabia, que en fou el director.
El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina