Resultats de la cerca

Fundat al juliol del 1966, inicià la construcció d’un pantalà l’any següent Amb el pas dels anys esdevingué el port esportiu i pesquer del municipi, inaugurat el 1991 Practica la vela lleugera, la vela de creuer i la vela llatina, i també la pesca esportiva i activitats subaquàtiques Organitza diverses regates, entre d’altres, la regata de vela lleugera Trofeu Festes Verge del Carme – Memorial Jordi Canal Participa en el Campionat de Catalunya de fotografia submarina en apnea

Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII

Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina

Fou professor a les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn Algunes obres seves estudien la literatura i els corrents de pensament francesos, com Die literarische Wegbereiter des neuen Frankreich ‘Les orientacions literàries de la nova França’, 1919, Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des französischen Nationalismus ‘Maurice Barrès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès’, 1921, Balzac 1923, i també dedicà alguns treballs a les literatures medievals, com Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter ‘Literatura europea i edat mitjana llatina’, 1948

Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria Estudià a Barcelona i a Palestina Mont-Carmel, on fou professor de literatura clàssica i llatina Tornà el 1929 i prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell Baix Empordà fins que fou nomenat sotsprior del convent de Badalona 1933 Collaborà en la revista Amunt amb diversos articles i poemes Publicà l’opuscle La Mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina 1935 Li ha estat obert un procés de beatificació

Es formà en el Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria a disset anys i guanyà la Lliga Catalana 1991 Fou tres vegades subcampió de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i dues de la Recopa d’Europa 1992, 1994 Amb la selecció espanyola, jugà la Copa Llatina 1990 El 1995 fitxà pel Club Esportiu Noia, en el qual jugà una temporada i es retirà L’estiu del 2010 fou elegit president del CP Voltregà

La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès

Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica , en 18 llibres anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll