Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Sant Joan de Campins
Art romànic
Situació Església molt transformada que mostra al mur de ponent l’antiga porta romànica tapiada M C Cantarell L’església parroquial de Sant Joan de Campins es troba situada dins el terme municipal del mateix nom, entre els vessants meridionals del Montseny i la plana ondulada de relleus suaus de Montclús Mapa L37-14364 Situació 31TDG554197 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny BV 5114 Un cop al poble, davant del segon restaurant que trobem, cal girar a mà esquerra i seguir uns 100 m MCCA Història Aquesta església és emplaçada al terme de Campins, el…
Sant Segimon del Bosc (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Situació Vista interior de la nau, d’estructura romànica, molt alterada per posteriors reformes J Recarens L’església de l’antiga parròquia rural de Sant Segimon és situada al costat nord-est del terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu, molt a prop del d’Arbúcies, en un petit coll amb una magnífica vista al Montseny i al veí castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG637292 Del punt quilomètric 14,2 de la carretera GE-552, de la Batllòria a Arbúcies, a 1,8 km de la darrera població, surt una pista en direcció al nord-est que en uns 3,5 km deixa al peu del santuari,…
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
 
						Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical. 
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de SantPere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la…
En Baldiri de la costa
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 101 min., dirigida per Josep Maria Font i Espina.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ  Isasi Barcelona ARGUMENT  La peça teatral homònima de Joaquim Muntañola GUIÓ  José María Ricarte, Francesc Pérez-Dolz, Antonio Isasi-Isasmendi, JMFont Espina FOTOGRAFIA  Luis Cuadrado Eatmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ  Juan Alberto Soler MUNTATGE  Àngels Grau, Joan Pallejà MÚSICA  Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ  Joan Capri Baldiri, Alícia Tomàs, Pilar Velázquez, Carles Saldaña Alady , Maria Matilde Almendros, Luis Ciges, Montserrat Julió, Joan Fernández, Ángel Álvarez ESTRENA  Barcelona, 12071968, Madrid, 07081972 Sinopsi Baldiri, un pagès de la…
Pere Gabriel i Sirvent
Historiografia
Historiador.
Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993 Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític Collaborador de les revistes L’Avenç i Recerques des dels primers números i d’altres com Randa , Estudios de Historia Social i Historia Social  Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes collaboracions en obres collectives El moviment obrer a Mallorca 1973, Joan Peiró Escrits, 1917-1939 1975, Escrits polítics de Frederica Montseny 1979, El anarquismo en…
El Vallès Oriental
Situació i presentació El Vallès Oriental, segons la divisió comarcal aprovada pel Parlament de Catalunya, té una superfície de 850,99 km 2 i 43 municipis El cap de comarca és Granollers Pel que fa a l’extensió dels termes municipals hi ha una gran varietat, ja que trobem municipis molt grans, com Sant Celoni 65,21 km 2 , i d’altres molt reduïts, com la Llagosta 3,03 km 2 , que té un dels termes més petits de Catalunya Els límits de la comarca vénen establerts bàsicament pel relleu Al SE hi ha les muntanyes de la Serralada Litoral el Corredor, Sant Mateu, que separen el Vallès Oriental del…
La fauna paràsita de mamífers terrestres
La fauna paràsita de mamífers silvestres ha estat objecte d’estudis des de fa uns trenta-cinc anys Tres de les línies principals de recerca en parasitologia són els protozous paràsits, amb una atenció especial a l’estudi de les leishmaniosis els helmints paràsits de rosegadors, i els trematodes digenis i els seus cicles vitals Els protozous paràsits de mamífers Amastigots de Leishmania , protozou responsable de les leishmaniosis Cristina Riera i Roser Fisa Un ampli grup de mamífers, tant domèstics com salvatges, poden ser parasitats per diferents espècies de protozous, dels quals cal destacar…
Folklore i cultura popular 2014
Folklore
Després de la Patum 2005 i els Castells 2010, el 4 de desembre de 2013 Catalunya va aconseguir incloure el projecte Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera l’experiència del Montseny en el Registre de Millors Pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO El projecte en qüestió es va dur a terme entre el 2009 i el 2012, i fou impulsat pel Centre UNESCO de Catalunya, amb la collaboració del Parc Natural del Montseny, el Museu Etnològic d’Arbúcies i la Generalitat L’objectiu era relacionar…
La Revista Blanca
Publicacions periòdiques
Revista de sociologia, ciència i art que feren aparèixer Joan Montseny (Federico Urales), Teresa Mañé (Soledad Gustavo) i Frederica Montseny a Barcelona (1 de juny de 1923 a 15 d’agost de 1936), primer quinzenal i a partir del 15 de novembre de 1933, setmanal.
Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una regular…
Elisabet
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 85 min., dirigida per Alexandre Martí i Gelabert.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ  Urània Films AMartí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ  AMartí REFERENT LITERARI  Basat en la novella Elisabet o el perseguit de Valldorteu 1928 de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA  Julio Pérez de Rozas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ  Andreu Vallvé MUNTATGE  Albert Gasset i Nicolau MÚSICA  Joan Duran i Alemany, Cançons Guillem d’Efak i Nicolau Pizà INTERPRETACIÓ  Maria Cinta Elisabet, Manuel Miranda Francesc, Carles Miquel Solà Bellacour, Queta i Teo Queta i Teo, Manuel Gas Sr Llorenç, Guillem d’Efak criat Tobies, Marta Flores Úrsula,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina