Situació
Església molt transformada que mostra al mur de ponent l’antiga porta romànica tapiada.
M. C. Cantarell
L’església parroquial de Sant Joan de Campins es troba situada dins el terme municipal del mateix nom, entre els vessants meridionals del Montseny i la plana ondulada de relleus suaus de Montclús.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG554197.
Per arribar-hi cal prendre la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny (BV 5114). Un cop al poble, davant del segon restaurant que trobem, cal girar a mà esquerra i seguir uns 100 m. (MCCA)
Història
Aquesta església és emplaçada al terme de Campins, el qual constituïa una quadra civil dins l’antiga demarcació del castell de Montclús, però estava sota el domini dels senyors de la casa de Palau, ara coneguda pel castell de Fluvià. El lloc de Campins surt ja esmentat el 887 com “villam Campinos” en un document de concessió de propietats que fa el rei Lluís el Tartamut al bisbe de Barcelona Frodoí, en el qual també consta que el lloc havia estat repoblat pel prevere Otalguer. L’any 984, en una dotació d’alous que fan Liulo i els seus fills a Sant Cugat, es diu: “de parte vero circi afronta in terminum vocitato Campinus”.
No es coneix l’acta de consagració de l’església, però ja existia com a parròquia l’any 1231.
En la visita pastoral del 1304 es diu que necessita reparació; per tant, la construcció ha d’ésser anterior a aquesta data.
L’edifici romànic ha sofert moltes modificacions que han desfigurat totalment l’antiga capella, confosa entre les construccions dels segles XVI, XVII i XIX. Anteriorment a aquesta època ja s’hi havien fet diverses intervencions, segons consta en les diferents visites pastorals. L’any 1404 es diu que es tanquin les portes que eren a la “galilea” de l’església. Al segle XVI s’hi afegeixen les capelles laterals i el 1756 comencen els grans canvis: hom manà que l’església vella fos habilitada per a guardar els ornaments, ja que la sagristia era en molt males condicions, i que es capgirés, de manera que l’altar major es col·loqués on era el portal. Sembla, però, que no fou fins el 1895 que s’orientà definitivament a ponent i s’obrí la nova façana a l’indret on hi havia el presbiteri. (MCCA)
Església
De l’antic edifici romànic només podem veure, a l’exterior, l’antiga porta d’entrada a la banda de ponent, feta en arc de mig punt amb grans dovelles regulars i que ara és tapiada. Al seu voltant i on ha caigut l’arrebossat es pot veure el parament, molt tosc i sense treballar. Potser valdria la pena netejar totes les façanes per veure si hi ha més restes de l’època. A l’interior gairebé no es veu res, perquè tot és enguixat i emblanquinat. A la capella de la dreta, del segle XVI, sota una arcada molt baixeta i ampla, hi ha l’accés al campanar, de base medieval. (MCCA)
Pica
Pica baptismal, ara aprofitada per a suport de l’altar major.
M. C. Cantarell
Es conserva a l’església una pica baptismal d’immersió. De la seva funció primitiva ha passat a ser, en posició invertida, la base de l’altar major. Abans havia estat abandonada al pati.
Aquesta pica és un bloc monolític, en forma de copa sense peu, molt engrossida, de planta circular i sense cap element que la decori, la qual cosa li assigna un aire molt rústec i auster. L’aspecte és molt feixuc i robust, tal com són la majoria d’aquestes peces. És difícil precisar una data, però exemplars com aquest o similars es troben per tota la zona del romànic. Possiblement, sigui del final del segle XII o de l’inici del XIII. (MCCA)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 50
- Martí i Bonet, 1981, pàg. 71
Bibliografia sobre la pica
- Martí i Bonet, 1981, pàg. 74
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 50