Resultats de la cerca

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…

Fundat el 1994, prengué el relleu del desaparegut Club de Boxa Granollers, que inicià l’activitat durant la dècada de 1950 Impulsat per Enrique Hernández i altres boxejadors formats en un gimnàs de l’Ametlla del Vallès, centrà la seva activitat en la formació pugilística amateur Té secció femenina i equips en diverses categories d’edat Els boxejadors més rellevants foren el púgil Flaqué, José Ramírez, Luis Ruiz, Víctor de la Torre, El Inglés Ousman, Santiago Simón, Rafa del Valle, Jaime Arenas o Eduardo Sánchez Disposa d’un ring de dimensions oficials, utilitzat durant els Jocs…

S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs…

Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…

Graduat en econòmiques, el 1987 es doctorà a la Universitat de Minnesotta, i el 1989 començà la tasca docent a la universitat Complutense El 1999 fou nomenat cap del servei d’estudis del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria El 2003 deixà aquest càrrec i esdevingué un dels principals assessors econòmics del PSOE Fou l’artífex del programa econòmic del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero sorgit de les eleccions del març del 2004 El 2007 disputà infructuosament l’alcaldia de Madrid al candidat del Partit Popular Alberto Ruiz Gallardón Amb la confirmació del govern socialista…

El 1995 fundà, amb Diego Ruiz de la Torre, Joputa Ediciones, que el 1998 canvià el nom pel d’Edicions de Ponent, editorial dedicada a l’edició de còmics d’autors valencians dels anys vuitanta, l’obra dels quals contribuí decisivament a difondre, a més d’incorporar-ne d’altres procedències especialment catalans Hom pot esmentar-ne Miquel Calatayud El pie frito , Premio Nacional del Cómic 1997, Vicent Llobell, Sento , Joan Bosch, Micharmut i Joaquim Aubert, Kim El arte de volar , amb el guionista Antonio Altarriba, Premio Nacional del Cómic 2010 El 2005 rebé el premi Yellow Kid…

Dedicat als resums dels partits de futbol de la Lliga de primera i de segona divisió espanyola, entre els seus presentadors es troben els catalans Pedro Ruiz 1972-75 i Josep Maria Casanovas 1981-82 Els periodistes que l’han presentat més temps han estat Matías Prats 1981-93 i Juan Carlos Rivero 1994-2004 Considerat una escola de periodistes esportius a l’Estat espanyol, incorporà la moviola, consistent en la innovació tècnica de la repetició a càmara lenta d’imatges i de jugades dubtoses per a la seva anàlisi L’any 2005 fou substituït temporalment per El Rondo de Estudio Estadio…

Germà gran de Jaume i de Francesc Pi i Sunyer, i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona 1861-64 Després de la revolució del 1868 actuà intensament com a propagandista republicà a l’Empordà El 1885 fixà la seva residència a Seta, on creà una casa comercial de vins i després una companyia naviliera, i on fou un dels fundadors de la Cambra de Comerç Com a president del Comitè Republicà Espanyol de Seta participà en la preparació de conspiracions revolucionàries impulsades per Ruiz Zorrilla A partir del 1895 collaborà regularment a La…

És molt copiosa i important la documentació econòmica catalana recollida a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona procedent de l’audiència, on els llibres empresarials constaven com a peces de convicció en casos d’intervenció judicial Aquest fons fou salvat de l’incendi l’any 1936 actualment, ordenat i inventariat, és ofert a la consulta pública a la Casa de l’Ardiaca Es refereix principalment als s XVIII i XIX Cal destacar per les moltes referències a actuacions comercials catalanes, l'Archivio Datini, a Prato, s XIV i XV, la documentació del banquer del s XVI Simón Ruiz,…

Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco Fernández de Castro 1613-62 fou virrei d’…