Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
martinet menut
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.
La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans
Sabatino Moscati
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986
Jaume Boy
Economia
Història
Literatura
Escriptor, erudit i comerciant de família catalana.
Fou cònsol de Sardenya a Palma, Mallorca, 1832-35 i a Barcelona 1835-45 Féu nombrosos viatges per l’Europa occidental i els països mediterranis Parlava onze idiomes, cosa que li permeté de fer nombroses traduccions La seva obra més important és el Diccionario teórico práctico, histórico y geográfico del comercio 1839, patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud 1839
Joaquim Mumbrú Muns
Vela
Regatista.
Començà a navegar al Reial Club Marítim de Barcelona, en les modalitats snipe, vaurien i dragon Després passà als creuers, i en quatre ocasions feu la Regata Mare Nostrum en solitari i tres cops més amb un tripulant També realitzà la regata de 1000 milles sense escales, Vilanova-Sardenya-Vilanova, i diverses travesses de l’Atlàntic i el Pacífic, a més de diferents creuers pel Mediterrani
Otó I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1832-62).
Fill de Lluís I de Baviera, fou designat per la conferència de Londres 1832 El 1844 atorgà una constitució La seva incapacitat per a encapçalar el moviment nacional i l’enemistat amb la Gran Bretanya, que es negava a abandonar les illes Jòniques, així com l’ajut que prestà a Àustria en la guerra contra França i Sardenya, motivaren una revolta militar, que el destronà
Joan Vives i de Canyamars
Història
Política
Polític.
Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec
Vicenç Gonzaga de Guastalla
Història
Fill del duc Ferran II de Guastalla i de Victòria Doria.
Fou general de la cavalleria a Nàpols i Sardenya, on residí quan fou nomenat lloctinent de Catalunya 1664 Un funcionari castellà, José Niño, li dedicà, amb aquest motiu, una Descripción de Cataluña El seu govern fou respectuós amb els catalans, probablement pels consells d’aquesta obra Posteriorment fou membre del Consejo de Indias i virrei de Sicília 1678 Retirat a Salamanca, ingressà a l’orde dels caputxins
Urbà V
Cristianisme
Nom adoptat per l’antic monjo benedictí i abat de Sant Víctor de Marsella Guilhèm de Grimoard en ésser elegit papa (1362-70).
Promogué una croada contra Xipre i Alexandria 1365, i retornà d’Avinyó a Roma durant un curt període 1367-70 El 1364 excomunicà el rei Pere III de Catalunya-Aragó i el privà del títol de rei de Sardenya per haver-se apoderat dels béns de la cambra apostòlica i de les rendes dels beneficis eclesiàstics per a pagar la lluita que el rei menava amb Castella
Francesco Casula
Historiografia
Historiador italià.
Professor de la Universitat de Càller especialitzat en paleografia i diplomàtica i en història medieval sarda Ha publicat La cancelleria di Alfonso III il Benigno re d’Aragona 1327-1336 1967, Corte reali diplomatiche di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona reguardanti l’Itali 1971, Genealogie medioevali di Sardegna 1984, La Sardenya catalano-aragonesa Perfil històric 1985, i estudis sobre el llinatge dels Arborea
virrei | virreina
Història
Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.
Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies per a Colom Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya 1535 i el Perú 1544, i al segle XVIII foren constituïts els de Nova Granada 1717 i el Río de la Plata 1777 Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià , i el rei d’Itàlia, a Etiòpia En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis Així ho feren a Sicília 1415, Sardenya 1417 i Nàpols 1505 En aquests regnes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina