Resultats de la cerca

Debutà el 1942 com a mezzosoprano amb Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, a Remscheid, i entre el 1945 i el 1949 formà part de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf, període durant el qual descobrí les seves possibilitats com a soprano Fou una de les intèrprets de Wagner més celebrades Enregistrà diverses òperes i actuà a Bayreuth des del 1951 La temporada 1949-50 es presentà al Covent Garden de Londres amb el paper titular de Carmen i el 1955 ho feu a la Staatsoper de Viena amb Fidelio Entre el 1956 i el 1960 actuà al Metropolitan de Nova York El 1955 es presentà…

Estudià a Tarbes amb Bernard Baillour Malgrat els seus inicis com a baríton, prosseguí la carrera com a tenor a Tarba Gascunya i el 1954 i el 1955 guanyà els concursos de cant de Canes i Tolosa, respectivament El 1958 ingressà a l’Òpera de París, on interpretà papers breus, fins que el 1960 actuà en La damnation de Faust , de Berlioz Després hi interpretà els papers principals d’òperes de Gluck, Puccini, Verdi, Gounod i Musorgskij, entre d’altres El 1971 actuà amb l’ Aïda a Verona amb motiu del centenari de l’estrena de l’òpera, i més tard debutà a l’Òpera de Viena…

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R Lamote de…

Fill d’un pintor, estudià teatre, dansa, acrobàcia i música, alhora que feia d’aprenent en un taller de ceràmica Posteriorment, anà a París, on es formà com a clown  amb Maïs i Pastis i amb els mims Étienne Decroux i Marcel Marceau , de la companyia del qual formà part Compongué un personatge naïf hibridat de clown , mim i August de gran virtuosisme acrobàtic, musical i expressiu que assolí un elevat nivell poètic El 1959 actuà per primera vegada en un número de creació pròpia, amb el qual feu gires internacionals, i també amb Knie, el circ nacional suís del qual fou l’estrella…

Realitzà estudis de trompeta i piano, i el 1923 començà a treballar a Chicago amb Jimmie Noone, al mateix temps que participava en les gravacions dels Hot Five amb Louis Armstrong El 1928 organitzà una orquestra amb la qual tocà al Grand Terrace Café fins el 1947, any en què es dissolgué Treballà llavors durant quatre anys als All Stars de Louis Armstrong Els anys cinquanta actuà en petits conjunts, sense gaire ressò El 1965 recuperà la seva posició com un dels més importants pianistes de jazz , i actuà en festivals de tot el món Durant els anys vint, Hines creà un…

Actua a Barcelona la primera companyia italiana d’òpera

Actua sempre sota la direcció del titular del departament

Actua com a centre satèllit industrial i residencial de Madrid

Aquest terme fou utilitzat per primer cop per L Torres Quevedo, el qual classificà els elements que componien els sistemes automàtics en òrgans d’acció, òrgans de mesura, òrgans de govern i òrgans de transmissió Cal distingir entre automàtica teòrica i aplicada La primera consisteix en l’estudi matemàtic del comportament dels sistemes automàtics, mentre que la segona tracta dels problemes pràctics de l’automatització L’automàtica, doncs, presenta lligams de relació amb les matemàtiques, la teoria de la informació, la informàtica i l’enginyeria Els sistemes automàtics presenten de forma més o…