Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Alonso de Castillo Solórzano
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642
Federico Carlo Gravina
Marí sicilià al servei dels Borbó d’Espanya.
Entrà a la marina hispànica 1775 i participà en els setges de Gibraltar 1779 i de Menorca 1781 A la Guerra Gran 1793-95, després de prendre part en les operacions de Toló 1793, intentà de protegir els ports de Portvendres, Cotlliure 1794 i Roses 1794-95 Després de dirigir l’esquadra de l’Atlàntic durant la guerra contra la Gran Bretanya 1796-1802, fou ambaixador a París 1804-05 posteriorment comandà els vaixells hispànics de l’esquadra conjunta hispanofrancesa de Villeneuve, derrotada pels britànics a Trafalgar 1805 Morí a conseqüència de la greu ferida en un braç rebuda durant…
Joan d’Énguera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, mestre en teologia, el 1500 fou tramès a Roma per gestionar la creació a Lleida d’un estudi general de l’orde de la província d’Aragó Fou ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó a Blois per gestionar-ne el casament amb Germana de Foix 1505 Bisbe de Vic 1505-10, de Lleida 1510-12 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1507-13, li són deguts els cèlebres capítols atorgats a la cort del 1512 relatius al regulament de les diverses matèries de la inquisició Nomenat bisbe de Tortosa pel papa l’any 1512, morí abans de prendre'n possessió
Pere Desportes
Història
Política
Diplomàtic.
El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals a Pèrsia, visità el kan dels tàtars, Gayḫatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el mercat d’Alexandria als mercaders catalans
Fernando Álvarez de Miranda Torres
Política
Jurista i polític castellà.
Advocat, després d’obtenir el títol 1948 fou professor de dret a la Universitat Complutense de Madrid El 1962 fou deportat a Fuerteventura per les autoritats franquistes després de participar en el Congrés del Moviment Europeu El 1964 s’incorporà al consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg , i al final del franquisme fundà el partit Izquierda Democrática Cristiana Diputat per la Unión de Centro Democrático en les eleccions generals del 1977, fou president del Congrés dels Diputats 1977-79 Ambaixador al Salvador, en 1994-99 fou defensor del poble L’any 2000 fou condecorat…
Mohammed Faraḥ Aydid
Militar
Militar somali.
Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali
Thomas Klestil
Política
Polític austríac.
Fou ambaixador a Washington fins que el 1987 tornà a Àustria per ocupar el càrrec de secretari general del ministre d’afers estrangers Membre del Partit Popular, al maig del 1992 es convertí en president federal en substitució de Kurt Waldheim —que decidí no tornar a presentar-se acusat d’activitats pronazis durant la Segona Guerra Mundial— en guanyar les eleccions enfront del socialdemòcrata Rudolf Streicher El 1998 fou reelegit per a un segon mandat, i morí un dia abans de finalitzar-lo El 1999 bloquejà l’entrada de l’ultradretà Partit de la Llibertat de Jörg Haider en el…
Bernat d’Alzira
Cristianisme
Màrtir cristià.
Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de setembre
Juan Pablo de Aragón-Azlor y Zapata de Calatayud
Història
Duc de Vilafermosa des del 1764, comte de Guara i comte de Luna.
El 1754 passà a Madrid i després a París 1764 com a agregat de l’ambaixada d’Espanya, on entrà en relació amb els cercles de D’Alembert i de Voltaire El 1772 retornà a Pedrola Prototipus d’aristòcrata illustrat, milità en el partit aragonès contrari als golillas Floridablanca, per tal d’allunyar-lo, l’envià d’ambaixador a Torí 1779-83 A partir del 1761 intentà de reduir la mitologia grega a un cos d’història i cronologia, motiu pel qual es posà en contacte amb Gregori Maians i Siscar És autor d’un Diario , que continuà fins pocs dies abans de morir
Bartolomeo de Neocastro
Història
Història del dret
Cronista i jurisconsult.
Jutge de la cort de Messina des del 1273, mestre portolà secret i procurador de la Sicília oriental, sota Pere el Gran el 1282 advocat del fisc a Palerm, el 1286 el rei Jaume, després de la seva coronació com a rei de Sicília, l’envià com a ambaixador al papa Honori IV, juntament amb Gilabert de Castellet Continuà a la cort fins el 1291 Escriví una història de Sicília, perduda, en hexàmetres, que comprenia des de les Vespres al 1293 n'ha estat conservada, però, una versió en prosa llatina Historia Sicula , feta per ell mateix, que comprèn del 1250 al 1293, des d’una òptica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina