Resultats de la cerca
Es mostren 2749 resultats
sordmut | sordmuda
Patologia humana
Que pateix sordmudesa.
Bé que sovint la malaltia és congènita, hi ha nombrosos casos que són efecte de traumatisme obstètric o d’una infecció, o d’un procés encefàlic o meningític Llur assistència i els mètodes d’instrucció especials comprenen, ultra la dactilologia tradicional, nombroses tècniques de superació de la mudesa basades en el conreu de l’atenció, així com tota una gimnàstica imitativa, que se serveix de la vista i el tacte, que afecta els moviments del maxillar, de la glotis, dels llavis, de la llengua i del vel del paladar També hi ha tota una pràctica de lectura dels moviments labials Hom se serveix…
Papers d’art
Revista d’art gironina en català publicada per la Fundació Espais de Girona des de l’any 1987.
Ha passat per diverses etapes Fins al desembre del 1989 fou de caràcter gratuït, encartada dins el Punt Diari , i sortí amb la funció de crear un focus d’atenció de l’activitat artística de la ciutat i d’informar sobre les activitats del centre Espais La segona etapa, a partir del desembre del 1989, estigué marcada per una difusió des del centre i a través de subscripció En la tercera etapa, des del gener-febrer del 1992, n'assumí la direcció Carme Ortiz i se n'estructuraren els continguts, en créixer l’apartat de divulgació i d’assaig i reduir-se la informació sobre el mateix centre Una…
La Verdad
Periodisme
Diari regional de Múrcia fundat el 1902.
El 1963 el grup Editorial Catòlica creà una edició solament per a Alacant, i el 1989 fou adquirit per l’empresa Corporación de Medios, que és propietat del grup El Correo, al qual pertany actualment Amb una línia editorial centrada en temes socials i culturals, el diari vol centrar la seva atenció en la ciutat d’Alacant i les comarques del sud Té la peculiaritat que es difon tant a la província d’Alacant com a les províncies de Múrcia i Albacete, amb la qual cosa els seus temes afecten les tres comunitats autònomes respectives Actualment el diari és dirigit per Eduardo Sanmartín, i el…
escola cristiana d’Alexandria
Moviment iniciat el s II dC en el si de la comunitat cristiana d’Alexandria.
De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la distinció real…
Esbart Dansaire de Rubí
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat a Rubí (Vallès Occidental) l’any 1923.
Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, tot presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies L’any 1979 collaborà en la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a novetat mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics L’any…
Erik Werba
Música
Pianista i compositor austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena, on fou alumne d’Oskar Dachs piano i Joseph Marx composició Més tard ingressà a la universitat i estudià amb Robert Lach, Egon Wellesz i Erich Schenk Des del 1949 alternà docència a l’Acadèmia de Música de Viena i a la de Graz amb la tasca de crític i assagista musical, que exercí entre el 1945 i el 1965 Dedicà una atenció especial a les figures de WA Mozart, H Wolf, J Marx i G Mahler Acompanyà cantants del relleu d’Irmgard Seefried, Christa Ludwig, Walter Berry, Peter Schreier i Nicolai Gedda Impartí classes d’acompanyament a Salzburg, Gant, Estocolm,…
Gérard de Nerval
Música
Nom amb el qual és conegut l’escriptor francès Gérard Labrunie.
Crític i cronista musical, seguí amb especial atenció les estrenes d’òpera a París Aprecià, en contra de l’opinió generalitzada a França i abans que Ch Baudelaire, el valor de l’obra de R Wagner i, també, de F Liszt Escriví un assaig sobre el valor de la crítica musical S’associà amb Alexandre Dumas pare en la redacció de diversos llibrets d’òpera, com ara el de l' opéra-comique Piquillo 1837, amb música d’Hippolyte Monpou Nerval fou així mateix, amb els reculls Chansons et légendes du Valois , publicats en 1840-50, un dels pioners de l’etnomusicologia a França H Berlioz utilitzà la traducció…
Johannes Kepler
Música
Matemàtic i astrònom alemany.
Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on collaborà amb Tycho Brahe L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les matemàtiques i…
Liana Issakadze
Música
Violinista georgiana.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal La seva primera aparició pública a Moscou cridà l’atenció del violinista David Ojstrakh, de qui més tard fou alumna i assistent al Conservatori Cajkovskij de Moscou L’any 1965 obtingué el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1970, el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki En aquesta època inicià la seva carrera de concertista internacional Del 1970 al 1994 fou solista de la Filharmònica de Moscou i del 1981 al 1996 dirigí l’Orquestra de Cambra de Geòrgia, amb la qual realitzà alguns enregistraments L’any 1988 fou…
Diccionari normatiu valencià
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu elaborat i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a partir de la modalitat valenciana del català.
Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de totes les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina