Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
Josep Grau i Garriga

Josep Grau i Garriga
Grau-Garriga
Pintura
Art
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.
De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…
Francisco Martínez Soria
Paco Martínez Soria
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral, més conegut com Paco Martínez Soria.
Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…
,
José del Rey Rodríguez
Rugbi
Jugador i entrenador de rugbi conegut com El Rubio.
Debutà en el primer equip de la Unió Esportiva Santboiana a disset anys i l’any següent jugà amb la selecció espanyola sub-19 Està considerat el millor jugador de la Santboiana de les dècades dels seixanta i els setanta i jugà preferentment com a tercera línia Vestí la samarreta de la selecció espanyola en disset ocasions Tot i rebre ofertes per a anar a jugar a França, preferí quedar-se a Sant Boi Ja retirat, entrenà totes les categories del club, i com a tècnic del primer equip aconseguí el títol de campió de Catalunya i d’Espanya També treballà per a la federació espanyola com a observador…
acord de sexta
Música
Acord que té com a baix la seva 3a.
Rep aquest nom perquè l’interval que s’estableix entre el baix i la fonamental de l’acord és una 6a També se’l coneix com a 1a inversió L’acord de sexta, tot i ser consonant, és menys estable que un acord en estat fonamental Aquesta inestabilitat, que s’accentua si la distància entre el baix i la resta de l’acord supera l’8a, és deguda al fet que la nota més greu projecta amb més força els seus harmònics i tendeix, per tant, a imposar-se com a fonamental acord Per tal de no reforçar aquesta tendència es prohibeix la duplicació del baix L’acord de sexta, i en general, les inversions…
Josep Juan i Domènech
Història
Política
Anarcosindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”
Josep Ferran Tortajada

Josep Ferran Tortajada
Museu Colet
Ciclisme
Dirigent de ciclisme conegut com iaio Ferran.
S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom
Jordi Soler i Galí

Toti Soler
© Juan Miguel Morales
Música
Compositor i guitarrista, conegut com Toti Soler.
S’inicià en la música amb el seu pare, Jordi Soler Bachs, i posteriorment feu estudis de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de guitarra amb Gracià Tarragó Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres 1968 Amb una sòlida formació, influït per la música clàssica i les avantguardes, conreà l’estètica flamenca amb Manuel Molina, Diego del Gastor 1971, Juan el Camas i Joselero de Morón Més tard alternà amb Taj Mahal 1972 i amb Léo Ferré 1981, amb qui enregistrà dos discos a Itàlia De molt jove participà en grups com Els Xerracs i Pic-Nic, i…
,
funció
Filosofia
Manera com es capté una realitat formada per relacions.
Sovint hom contraposa funció a substància, en el sentit que la primera comporta un caràcter dinàmic intrínsec, mentre que la segona és més aviat estàtica Tanmateix, hom ha afirmat també que el concepte de funció és el fonament del concepte de substància, i viceversa així, hom considera la funció com a funció d’una substància i la substància com a fruit de conceptualitzar una funció determinada
Francisco Roig Genís
Tennis
Tennista i entrenador, conegut com Francis Roig.
Fou jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 Entre el 1991 i el 1996 guanyà vuit torneigs de dobles de l’ATP Tour i un de l’ATP Championship Series Stuttgart, 1995, fent parella amb Diego Pérez i Tomàs Carbonell En el rànquing de l’ATP assolí la seixantena posició en individual 1992 i la vint-i-tresena en dobles 1995 Després de retirar-se 2001 ha treballat com a entrenador amb Feliciano López, Albert Costa i Rafa Nadal des del 2005, entre d’altres, i ha estat assistent de l’equip espanyol de Copa Davis És director de l’acadèmia Barcelona Total Tennis
Joan Vila i Casas

Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal Hispanoamericana d…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina