Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
Sant Quirze i Santa Julita, a Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Ermita estratègicament situada, de nau i absis rectangulars ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita, coneguda popularment per Sant Quiri, és situada al cim del puig de Sant Quiri, a l’esquerra del riu d’Aguilar, dominant la confluència dels rius de Pallerols, d’Aguilar i de Castellàs Mapa 34–11253 Situació 31TCG601853 Per anar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares i, abans d’arribar a Anyús, desviar-se en direcció a Miravall, però abans d’arribar a aquest poble, agafarem l’antic camí cap a Berén, només apte per a vehicles tot terreny En…
Castell de Bar (el Pont de Bar)
Situació Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre ECSA – V Hurtado Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja, es poden…
Sunyer I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947), fill petit de Guifré I el Pelós i de Guinedilda.
En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En passar els anys…
L’aprofitament de l’aigua
El qanāt d’Aubenya, Algaida 1 Mantell freàtic 2 Pou mare 3 Pou d’aireig per a l’accés i neteja del canal d’aigua 4 Canal d’aigua 5 Safareig 6 Sortida d’aigua cap als camps 7 Terrasses de conreu irrigades Una de les característiques dels paisatges mediterranis de l’àrea musulmana europea és evidentment la presència important de les hortes irrigades Les més conegudes són la “Conca d’or” de Palerm i l’horta de València A continuació s’analitzen els aspectes principals d’aquesta irrigació de tradició musulmana els sistemes de canals d’irrigació, els més desenvolupats dels quals foren els de…
Ecologia i medi ambient 2010
Ecologia
Continua la lluita contra el canvi climàtic La ciutat mexicana de Cancun va acollir del 29 de novembre al 10 de desembre de 2010 la 16a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic COP-16, que és la continuació de la cimera del clima celebrada un any abans a Copenhaguen i que va fracassar L’objectiu inicial era aprovar a Cancun un acord internacional que ampliés i donés continuïtat al protocol de Kyoto, que expira el 2012, i, d’altra banda, concretar algunes de les propostes d’ajuda als països en desenvolupament que es van apuntar a la reunió de la…
riu de la Llipodera
Riu
Curs d’aigua del massís del Canigó, dins el terme de Castell de Vernet (Conflent), afluent, per l’esquerra, del riu de Cadí, que neix a la línia de crestes formada pel pic de Sethomes, el coll de Bocacerç, el pla Guillem i la creu de la Llipodera (2 040 m).
Forma la vall de la Llipodera
Pinós

Armes dels Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Els Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…
Prats i Sansor

Prats de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya S’estén des dels turons de Castellar 1318 m i de Torrelles 1305 m, al S, on limita amb Urús i Riu de Cerdanya, fins al curs del Segre, que delimita el terme al NW, al límit amb Isòvol Al NE i E confronta amb Das i a ponent amb Bellver de Cerdanya Situat al mig de la Plana de la Cerdanya, el seu relleu no té altituds significatives, tot i que hom troba el coll de Saig 1147 m, pas estratègic a l’edat mitjana que assenyalava els límits entre la Batllia i la resta de la plana cerdana L’abundor d’aigües freàtiques…
Sant Martí de Víllec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Sector ponentí de l’església, amb la porta d’entrada i l’ample campanar d’espadanya convertit en torre, amb una coberta de dos vessants ECSA - Rambol Aquesta església és al poble de Víllec, en una petita elevació allargada, entre dues torrenteres que conflueixen darrere l’absis, amb l’entrada a ponent, des de l’esplanada del cementiri Víllec és situat sota el Cadí, en un eixamplament de la vall de Bastanist Mapa 35-10 216 Situació 31TCG911879 A Martinet cal prendre la carretera local que va a Montellà, des d’on surt una pista en direcció sud que porta a Bastanist Víllec és al peu d’…
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina