Resultats de la cerca

Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon Però el fracàs…

L'orientació del vot d'esquerres o de dretes Per comprendre l’escrutini des de l’electorat, i no des de la perspectiva del repartiment d’escons als partits, hem sumat els vots obtinguts per les candidatures de 1931 a 1936 entorn de dos pols que denominem «esquerres» i «dretes» Considerem vots d’esquerres o de dretes els d’aquelles candidatures o personalitats independents correlacionades respectivament, de manera positiva o negativa, amb el Front d’Esquerres de 1936 Hem procedit així sempre, amb la sola excepció del Partit Radical, tal com explicarem més endavant El PRR constitueix una…

Fill de Jordi Maragall i Noble i germà de Pasqual Maragall i Mira Economista de professió, del 1958 al 1970 treballà per a empreses publicitàries Aquest any entrà a l’Ajuntament de Barcelona, dins del qual fins el 2003 ocupà diversos càrrecs tècnics i polítics en el Partit dels Socialistes de Catalunya , partit del qual fou cofundador el 1976 i membre de la comissió executiva Exercí, entre d’altres, els càrrecs d’economista del Gabinet Tècnic de Projectes, director general de l’Institut Municipal d’Informàtica, gerent de l’Institut Cartogràfic de Barcelona, regidor d’Hisenda i Funció Pública…

Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 van confirmar l’hegemonia de la coalició republicanosocialista que havia subscrit el pacte de Sant Sebastià, i la desfeta i la descomposició definitives dels vells partits dinàstics Amb la desaparició del règim monàrquic, va néixer un nou sistema de partits, caracteritzat pel multipartidisme o pluripartidisme extrem i per una gran bipolarització Però, així com el multipartidisme es va anar corregint, almenys tendencialment, tant per part de les dretes com de les esquerres, sobretot a partir de les eleccions legislatives del novembre…

Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera de la…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya PCC D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1992-99 Cofundador d’ Esquerra Unida i Alternativa  1998, en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general El 2002 fou un dels…

S’hi uniren la Comunión Católico-Monárquica fundada el 1977 i dirigida per Rafael Gambra, Francisco Elías de Tejada i Alberto Ruiz, conegut com “Manuel de Santa Cruz”, la Comunió Carlista , la Unión Carlista braç polític de la Regencia Nacional Carlista de Estella i la Comunió Tradicionalista és a dir, els nuclis carlins que no havien acceptat la creació per Carles-Hug de Borbó-Parma del Partit Carlí PC El procés reunificador partí de la crítica del PC i s’inicià amb la constitució d’una Comisión Promotora de la Unidad el 1983, en el Congrés de Talavera de la Reina La CTC pretén posar fi a…

A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres CCOO El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme de la…

Cursà estudis de dret i ingressà al Partido Popular  PP el 1990, i en presidí el grup local a Badalona del 1990 al 1996 i, novament, a partir del 2001 Ha ocupat també la secretaria general del PP de Barcelona 1995-2000 Del 2000 al 2003 fou vicesecretari general d’organització del PP de Catalunya del 2003 al 2005, secretari de política municipal, i del 2005 al 2008, vicesecretari d’organització Regidor i president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Badalona des del 1991, del 2011 al 2015 fou alcalde d’aquesta població, president del Grup Popular a la Diputació de Barcelona i portaveu…

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya  1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84, regidor 1983-95…