Resultats de la cerca

Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…

Vida Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A Steffani El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a GB Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella de la cort…

Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i sacra, destacà…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…

Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El prestigi de…

Ja des del segle XVI hi havia cantors i organistes a la ciutat i el cor de nois de l’escola de la catedral solia cantar als enterraments El 1637, Cristiania nom antic d’Oslo contractà un músic municipal, figura que fou coneguda a partir d’aleshores amb el sobrenom popular de "Peter Trompeter" i que s’ocupava de la música interpretada durant els actes laics L’últim músic municipal morí l’any 1839 Al llarg del segle XVIII nombrosos músics alemanys emigraren cap a països escandinaus i molts s’establiren a Cristiania Entre ells destaca la figura d’un militar, Georg von Bertouch, compositor de…

Vida Durant un quant temps fou considerat un compositor destacat d’òperes, i fins i tot fou definit com el Mozart anglès Tot i que no posseïa una formació musical àmplia, començà a compondre peces per a piano i cançons a catorze anys Consolidà els seus estudis amb Francesco Bianchi a Londres Molt aviat participà en la creació de música incidental per a les obres representades al King’s Theatre i al Teatre Drury Lane Els primers èxits li permeteren fer-se càrrec de la direcció musical del Covent Garden del 1810 al 1824, època en què supervisà i adaptà un gran nombre d’òperes estrangeres Fou un…

Vida Un dels seus primers mestres fou el director de cor A Stoll, i més tard fou alumne de GCh Wagenseil, amb qui estudià contrapunt i composició Abans d’iniciar-se com a operista, Schenk obtingué un cert ressò amb obres corals religioses, que veié estrenades a la catedral de Sant Esteve de Viena Entre el 1780 i el 1802 compongué més d’una desena d’obres per a l’escena -òperes, operetes i nombrosos singspiele -, que gaudiren d’un èxit notable i que s’estrenaren als principals escenaris vienesos, com el Kärntnerthortheater i el Freihaus-Theater d’E Schikaneder El seu triomf més destacat arribà…

Vida S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini Decidí d’installar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri La seva primera òpera, Merope , és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir ChW Gluck com a compositor de…

Cresqué a Graz Àustria, i estudià a la Wiener Musikakademie Fou violoncellista de l’Orquestra Simfònica de Viena des del 1952 fins al 1969, sota la direcció de Herbert von Karajan Contràriament a la inclinació d’aquest, dominant a l’època, es dedicà intensament a l’estudi i a la interpretació d’obres amb criteris historicistes i instruments d’època Amb aquest objectiu, el 1953 fundà amb la seva muller, Alice Hoffelner, el Concentus Musicus de Viena, dedicat sobretot a la interpretació de peces que van des de l’alta edat mitjana fins a l’època barroca, amb instruments originals Amb la mateixa…