Resultats de la cerca

Fins al segle XVIII aquest terme designava a vegades el menestral industrial, però el seu ús era molt limitat A partir de la divuitena centúria passà a designar l’empresari i propietari de la fàbrica o unitat de producció, i durant un període limitat significava també el tècnic que figurava al capdavant de la indústria Els principals fabricants foren els de la indústria cotonera de les indianes indiana, els quals arribaren a constituir-se en grup social propi, amb llurs organismes representatius Companyia de Filats, 1772 Cos de Fabricants, 1799 Junta i Comissió de Fàbriques, en…

Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions  Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i  Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De…

Estudià filologia i música a Sant Petersburg, on fou deixeble de N Rimskij-Korsakov i A Glazunov, entre d’altres Posteriorment amplià la seva formació a Munic, al costat de F Mottl Entre el 1908 i el 1918, novament a Sant Petersburg, dirigí òpera i ballet En 1922-25 fou professor del Conservatori de Moscou i del 1926 al 1929 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad El 1929 fugí de l’URSS i s’establí a Dinamarca, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Copenhaguen 1929-32 Després de passar per Anglaterra es traslladà als Estats Units, on es naturalitzà…

El president, Faure Gnassingbé, va ser reelegit per a un tercer mandat en obtenir el 59% dels vots en les eleccions del 25 d'abril Jean-Pierre Fabre, al capdavant de la coalició Combat per l'Alternança Política 2015, va aconseguir el 35% dels vots Fabre va rebutjar el boicot impulsat per l'opositor Comitè d'Acció per la Renovació CAR, que argumentava que el president Gnassingbé no garantia la pluralitat electoral Un mes i mig després de la consulta, el president va designar primer ministre Sélom Klassou, amb l'encàrrec de negociar amb els sindicats, que havien convocat diverses vagues del…

Incorporat més tard al Deutsches Theater, aquest reeixí sobretot sota la direcció de Max Reinhardt i d’Erwin Piscator, amb creacions collectives de caire polític Quan aquests directors se n'anaren en sofrí el desenvolupament posterior de l’organització El 1939, amb el nazisme, la companyia fou dissolta Entre el 1969 i el 1978 tingué una nova edat d’or sota la direcció de Benno Besson, Manfred Karge i Matthias Langhoff Els darrers anys de l’RDA el local fou convertit en seu dels congressos del partit comunista Amb la reunificació d’Alemanya s’experimentà un renaixement sota la batuta de Frank…

Estudià violí a la Universitat de Columbia, on fou deixeble de H Dittler, i més tard amplià la seva formació com a violista i director d’orquestra amb L Barzin Del 1935 al 1943 fou assistent de la WOR Radio i aquest darrer any passà a ser viola solista i assistent d’A Toscanini a l’NBC Symphony Orchestra En 1946-54 formà part del New York Piano Quartet i ensenyà a la Juilliard School Entre el 1960 i el 1967 fou membre del pla musical de la US Information Service Estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Seattle durant vint anys 1954-74 i posteriorment, el 1976, fou nomenat…

Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B Edwards 1964…

No assolí un rol destacat durant la Transició, però subsistí fins el 1985, en què se’n féu càrrec José Antonio Segurado A Catalunya, on incorporà la Unión Liberal desembre de 1984, Xavier Garriga en fouel president i Juan Carlos Giménez-Salinas el secretari general Formà part de la Coalición Popular, amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular, i quan aquella es desintegrà 1986-1987, els dos diputats del PL català, Nicolás de Salas al Congrés i Xavier Garriga al Parlament de Catalunya s’incorporaren a Convergència Democràtica de Catalunya , on tractaren de formar un grup d’opinió…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín entre el 1927 i el 1934 Després de dirigir diferents orquestres a Lübeck i a Berlín, es traslladà a Holanda, on fou director de l’Orquestra Filharmònica de la Haia i segon director de la prestigiosa Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec aquest darrer que ocupà en 1942-49 A partir del 1950 fou director de l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, i des del 1966, professor de direcció a la Hochschule für Musik de Munic La Suite per a orquestra 1937, que dirigí al capdavant de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, fou la seva…

Estudià a Roma amb el seu germà Domenico Fou mestre de capella en diverses esglésies de Roma, entre les quals la Chiesa del Gesù, Sant Joan del Laterà i la Capella Júlia a Sant Pere del Vaticà, i al Collegi Romà Destacà especialment per la seva tasca pedagògica al capdavant dels nens cantors en nombroses esglésies La seva producció musical comprèn totes les formes de la música vocal, tant sacra com profana Són rellevants els seus motets compostos per a grans masses corals de vuit a deu veus, tot i que també n’escriví alguns per a menys veus amb acompanyament de baix continu Entre…