Resultats de la cerca

Actualment Coca-Cola constitueix la primera empresa mundial productora de begudes analcohòliques, i té filials a gairebé tots els estats del món A la dècada dels setanta n'inicià la producció a l’URSS i a la Xina Des del 1954 començà a diversificar la seva producció altres begudes refrescants, vins a Califòrnia i el 1982 adquirí la societat cinematogràfica Columbia La filial espanyola fou constituïda a Madrid el 1930, però la seva expansió començà a la dècada dels cinquanta L'empresa catalana Cobega  fou la principal embotelladora i distribuïdora a l'Estat espanyol des del 1951 fins el 2013,…

La seva obra s’insereix principalment en el gènere fantàstic i imaginatiu i, en part, també en la literatura per a infants Les novelles Jim Knopf und Lukas der Lokomotivführer ‘Jim Botó i Lluc el maquinista’, 1960 i Momo 1973 tingueren una àmplia acceptació al seu país i a l’estranger, i Die unendliche Geschichte ‘La història interminable’, 1979, de la qual hom féu una versió cinematogràfica, fou un best-seller mundial Altres obres seves són Der Spiegel im Spiegel ‘El mirall en el mirall’, 1980 i Trödelmarkt der Träume Mitternachtslieder und leise Balladen ‘Els encants del somni…

Amb una producció cinematogràfica gairebé inexistent durant el període mut, la primera pellícula iraniana sonora, Dokhtar-e Lor ‘La noia de Lorestan’, 1932, d’A Khan, rodada a Bombai, fou tot un èxit Des del 1937 fins al 1947 no es produí cap pellícula, fins que el distribuïdor Esmail Kushan, animat per l’èxit dels films estrangers doblats −dels quals fou pioner−, decidí produir Tufan-e zendegi ‘El frenesí de la vida’, de M Ali Daryabeigi La creació del primer cineclub a Teheran el 1949 enriquí la cultura cinematogràfica del país, que als anys cinquanta aconseguí els primers grans èxits de…

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona 1986, on també s’inicià en l’activitat teatral com a membre fundador de l’Aula de Teatre Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minimmal show 1987, editat el 1992 juntament amb Miquel Górriz Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes Elsa Schneider 1987, premi Ignasi Iglésias, Òpera 1988, En companyia d’abisme 1988,  L’ajudant 1988,  Tercet 1988 i  Tàlem 1989 La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la indeterminació…

Vida Llicenciat en dret, d’estudiant participà en un Comitè de Cinema que rodà amb Pathé Baby un únic Noticiari Universitari 1935 Aviat s’inicià en la crítica cinematogràfica collaborant en publicacions com "Balmes" 1934, "Información Cinematográfica" 1936, "Alerta" 1942, "Destino" com a segon d’Àngel Zúñiga, "Cinema" 1946-48, "El cine americano" 1948, de la qual també fou director artístic, "Imágenes" 1945-61, "Revista Semanario de información, artes y letras" 1952-71, "Arte Nuevo Revista cinematográfica" 1958, "Objetivo" 1953-55, "Ensayos de cine" 1964, "Imagen y Sonido" 1963-75, "Eikonos"…

Vida Representant de la casa Éclair des del 1907, el primer títol que posà en circulació fou Innocència robada Al cap de dos anys ja fundà la distribuïdora Verdaguer, el mateix any que participà en la creació de l’Iris Films amb el seu cunyat Andreu Cabot Dissolta la productora el 1911, s’installà en solitari representant en exclusiva per a l’Estat espanyol i Portugal les firmes italianes Aquila Films i Milano Films Després amplià la seva empresa amb una petita sala de projeccions, fins que el 1913 reestructurà la casa, que passà a dir-se Agencia General Cinematográfica J Verdaguer L’any…

Dedicat a l’ensenyament, el seu primer èxit teatral fou Flowering Cherry 1957, de temàtica quotidiana En la seva obra més celebrada, A Man For All Seasons 1960, mostrà, a través de la recreació dels conflictes entre Thomas More i Enric VIII, les tensions entre la moral i el poder polític Altres obres teatrals són The Tiger and the Horse 1960, Gentle Jack 1963, Vivat Vivat Regina 1970 i State of Revolution 1977 A banda, és autor dels guions de Lawrence of Arabia 1962, Doctor Zhivago , pel qual obtingué un Oscar, 1965, la versió cinematogràfica de A Man For All Seasons 1966, que li valgué un…

S’inicià en el cinema espanyol com a nena prodigi -a catorze anys va actuar al film Zampo y yo -, i posteriorment començà una carrera cinematogràfica, teatral i musical sòlida i reconeguda El 1972 es casà amb el cantautor Víctor Manuel i, el 1983, començaren a interpretar junts cançons com La muralla i La puerta de Alcalá En solitari feu populars les peces Oh que será i Sólo le pido a Dios Els anys noranta, juntament amb Víctor Manuel, Miguel Ríos i Joan Manuel Serrat, feu unes gires molt aclamades Ha estat distingida amb el títol de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres i ha rebut…

Estudià música a Oxford, on fou membre integrant del Club d’Òpera del Klebe College Posteriorment perfeccionà els seus coneixements a Londres i el 1972 debutà a la Sadler’s Wells Opera El mateix 1972 es presentà amb èxit al Covent Garden i tres anys més tard fou Sarastro La flauta màgica a l’Òpera de San Francisco Ha interpretat els principals papers de baix Osmin, Comanador, Sarastro, Gurnemanz, Arkel, Daland, Fiesco, Banquo, etc en teatres i festivals d’arreu del món Ha participat en nombrosos enregistraments fonogràfics Es doblà ell mateix en la producció cinematogràfica Parsifal 1982,…

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in America 1970,…